Cada pic és més recurrent un tema a la Vila: la necessitat de tenir un bon polígon devora el poble. Gran, ben dotat, amb infraestructures i equipaments. Carrers amples i dotat de tots el que l’ indústria necessiti.
Fa anys que aquesta música es sent sentir al municipi: efectivament, molts empresaris estan incomplint la normativa degut a l’ inexistència de sòl industrial al nostre estimat redol.
Variats (i tots legítims) possibles emplaçaments han anat sorgint des de que servidor té ús de raó. Des de Camp de Mar, després anant a l’ Hort de Son Esteve, passant per un solar a la vora del Pont dels dos Ulls…Després es va pensar en posar-lo al Port: primer a una enorme marina al costat de Ca’n Perot, i després a la finca de ca’n Fasser del Port. Ara fa relativament poc, es va tornar a girar la vista cap Andratx, i l’ elegit fou l’ Hort de Ca’n Fasser i els terrenys adjacents. Per acabar finalment on va començar tota l’ història: a l’ immens solar al costat del camí de Son Fortuny, entre el creuament i la dessaladora.
Es tracta d’un terreny gran, molt gran. Que ben condicionat seria més que suficient per les necessitats industrials existents avui en dia a Ponent.
Però…és realment una infraestructura tant urgent?
Els qui pensen que sí, que ho és, solen ser membres del citat sector secundari i terciari “andritxol”. Gent que sap que tenir els seus punts centrals de fabricació, venda, comercialització o emmagatzematge al casc urbà o en rústic no és res més que una pràctica consentida, però il·legal si les autoritats fossin estrictes. Per tant, voldrien – i amb certa raó – un polígon prop de la seva potencial clientela.
Però darrerament ha aparegut l’autoritzada veu dels enginyers del Consell de Mallorca, que són al cap i a la fi els qui haurien de donar el vist-i-plau a la possible demarcació de l’ equipament industrial. Aquests han opinat que havent-hi un polígon a menys del 60% a menys de 10km de distància d’on es voldria bastir un altre, el més lògic és que primer s’ acabi omplint el primer abans de pensar en començar a construir un segon.
Mallorca no es pot convertir en una illa on hi hagin 52 polígons de serveis...
Potser als andritxols aquest raonament ens pot fer una mica de mal, però no deixen de tenir raó. Mallorca no es pot convertir en una illa on hi hagin 52 polígons de serveis, 52 Centres de Salut, 52 residències de gent gran, 52 recintes esportius, 52 instituts, 52 “escoletes”…És a dir, hem de focalitzar – potser – amb globalitat el que tenim com a illa que no el que volem com a comunitat consistorial.
La terciarització de la nostra economia és imparable
A tots ens faria molta il·lusió tenir un polígon industrial andritxol. Pels andritxols i andritxoles. Però deixeu-me dubtar que s’omplís de manera sistemàtica. La terciarització de la nostra economia és imparable: per destacar un segment necessitat d’una àrea específica de desenvolupament, podríem citar de la construcció i els seus satèl·lits, la nàutica i probablement el sector de l’ automòbil. necessiten efectivament d’una zona específica.
Ara bé, canviaria aquest polígon per unes necessàries obres de remodelació del sòl de la carretera que va del primer túnel de Peguera – el del Coll de’n Gorbió, devora l’Hotel Galatzó, per entendre’ns – fins el Coll d’ Andritxol. Petita rotonda o pas a nivell a l’ alçada de Camp de Mar inclosa.
La famosa intersecció de Camp de Mar té accidents per estar situada en un canvi de rasant i molt exposada al sol
Això sí que seria una bona inversió per a la ciutadania. Encara que personalment sempre he defensat que la famosa intersecció de Camp de Mar té accidents per estar situada en un canvi de rasant i molt exposada al sol, la qual cosa afavoreix molt els cops de llum mentre s’hi condueix. Per tant, si no es corregeix la situació de la futura rotonda, és possible que els enlluernaments continuïn.
Cada pic és més recurrent un tema a la Vila: la necessitat de tenir un bon polígon devora el poble. Gran, ben dotat, amb infraestructures i equipaments. Carrers amples i dotat de tots el que l’ indústria necessiti.
Fa anys que aquesta música es sent sentir al municipi: efectivament, molts empresaris estan incomplint la normativa degut a l’ inexistència de sòl industrial al nostre estimat redol.
Variats (i tots legítims) possibles emplaçaments han anat sorgint des de que servidor té ús de raó. Des de Camp de Mar, després anant a l’ Hort de Son Esteve, passant per un solar a la vora del Pont dels dos Ulls…Després es va pensar en posar-lo al Port: primer a una enorme marina al costat de Ca’n Perot, i després a la finca de ca’n Fasser del Port. Ara fa relativament poc, es va tornar a girar la vista cap Andratx, i l’ elegit fou l’ Hort de Ca’n Fasser i els terrenys adjacents. Per acabar finalment on va començar tota l’ història: a l’ immens solar al costat del camí de Son Fortuny, entre el creuament i la dessaladora.
Però…és realment una infraestructura tant urgent?
Els qui pensen que sí, que ho és, solen ser membres del citat sector secundari i terciari “andritxol”. Gent que sap que tenir els seus punts centrals de fabricació, venda, comercialització o emmagatzematge al casc urbà o en rústic no és res més que una pràctica consentida, però il·legal si les autoritats fossin estrictes. Per tant, voldrien – i amb certa raó – un polígon prop de la seva potencial clientela.
Però darrerament ha aparegut l’autoritzada veu dels enginyers del Consell de Mallorca, que són al cap i a la fi els qui haurien de donar el vist-i-plau a la possible demarcació de l’ equipament industrial. Aquests han opinat que havent-hi un polígon a menys del 60% a menys de 10km de distància d’on es voldria bastir un altre, el més lògic és que primer s’ acabi omplint el primer abans de pensar en començar a construir un segon.
Mallorca no es pot convertir en una illa on hi hagin 52 polígons de serveis...
Potser als andritxols aquest raonament ens pot fer una mica de mal, però no deixen de tenir raó. Mallorca no es pot convertir en una illa on hi hagin 52 polígons de serveis, 52 Centres de Salut, 52 residències de gent gran, 52 recintes esportius, 52 instituts, 52 “escoletes”…És a dir, hem de focalitzar – potser – amb globalitat el que tenim com a illa que no el que volem com a comunitat consistorial.
La terciarització de la nostra economia és imparable
A tots ens faria molta il·lusió tenir un polígon industrial andritxol. Pels andritxols i andritxoles. Però deixeu-me dubtar que s’omplís de manera sistemàtica. La terciarització de la nostra economia és imparable: per destacar un segment necessitat d’una àrea específica de desenvolupament, podríem citar de la construcció i els seus satèl·lits, la nàutica i probablement el sector de l’ automòbil. necessiten efectivament d’una zona específica.
Ara bé, canviaria aquest polígon per unes necessàries obres de remodelació del sòl de la carretera que va del primer túnel de Peguera – el del Coll de’n Gorbió, devora l’Hotel Galatzó, per entendre’ns – fins el Coll d’ Andritxol. Petita rotonda o pas a nivell a l’ alçada de Camp de Mar inclosa.
La famosa intersecció de Camp de Mar té accidents per estar situada en un canvi de rasant i molt exposada al sol
Això sí que seria una bona inversió per a la ciutadania. Encara que personalment sempre he defensat que la famosa intersecció de Camp de Mar té accidents per estar situada en un canvi de rasant i molt exposada al sol, la qual cosa afavoreix molt els cops de llum mentre s’hi condueix. Per tant, si no es corregeix la situació de la futura rotonda, és possible que els enlluernaments continuïn.
Compartir