Andratx. Hora d’ eleccions

Pareixia que no, però finalment ha arribat l’ hora. I és que com cada quatre anys des de fa quaranta, celebrarem eleccions municipals a Andratx. Renovarem el Consistori, i altra gent i altres aires ( o no ) entraran a la Casa Gran. Deixant de banda fílies i fòbies, em limitaré a descriure la graella de sortida avui, dia de Sant Esteve. 

D’entrada, dir que fa uns anys – no masses – abans de les Festes ja se sabien qui eren els candidats de la majoria de partits. Enguany, no se sap ni quantes llistes ni quins caps de cartell podrien tenir. Tan sols sembla que hi hagi una formació que sembli tenir les idees clares a dia d’avui. Totes les altres, silenci. 

Per tant, començarem per qui té el tema més tancat:

MÉS per Mallorca: dia 28 de desembre anuncia el cap de llista i gairebé tota la candidatura. Joan Manera i Jaume repeteix al capdavant per darrer pic ( segons diu ell ), i ja prepara el terreny per a la seva successió al grup municipal. Un dels seus punts forts és la feina realitzada i el seu fort sentiment de grup coral, d’ amistat. Més que un grup polític, són un grup de vells amics amb una excel·lent relació personal. Això també podria ser un dels seus “handicaps”: l’electorat vol novetats. Regeneració. No obstant, no són els únics. Ara ho veurem. 

PP Illes: la Junta Local del Partit Popular té d’ entrada una sensible baixa, que va a les files del PI. Per respecte, no direm el nom, però es tracta d’ algú que ha estat batle. I això pot arribar a fer mal. La pregunta que es fa molta fent és la següent: es decantarà el PP pel clàssic Jaume Porsell o jugarà per la cara nova d’Estefanía Gonzalvo? La darrera, endemés, té un dilema personal: si es queda a Andratx, quedarà encasellada com a política local. Si fa el salt a la política autonòmica i/o insular ( per capacitat intel·lectual, aquest hauria de ser el seu destí ), deixaria la Junta Local en altres mans. La resposta, suposam que en properes setmanes. Pel que sembla, la candidatura andritxola del PP pot dependre de la reunió entre el Secretari General del PP Biel Company i Estefanía Gonzalvo amb dos punts a l’ordre del dia: a/si la pensa posar a una llista, i b/ en cas afirmatiu, qui anirà de cap de llista a Andratx. 

PI: Proposta per les Illes en teoria hauria de tenir la candidatura més fàcil. En primer lloc, l’ actual batlessa, Kàtia Rouarch. En segon, un home del partit, Gaspar Alemany. En tercer, la jove regidora d’ Afers Socials, na Xisca Castell. Però no: hi ha un fet que està trasbalsant aquesta bassa d’oli. El fitxatge d’un ex batle andritxol, importat directament del Partit Popular, que presumptament anirà de segon a la llista. I això podria estar provocant alguna que altra tensió al si de la llista regionalista. Endemés, l’ actual batlessa podria estar desitjant un bon lloc a les llistes del Consell de Mallorca….veurem. 

PSIB-PSOE: l’ Agrupació socialista andritxola – una de les més antigues de l’ illa, per cert – viu hores d’ incertesa. Molta , per cert. Per ara, no hi ha candidat. Així de clar. És a dir, un històric de l’ agrupació ha mostrat la seva predisposició a fer una llista. I anar-hi al capdavant. Un home que frega els seixanta anys. Professional de la restauració i turisme. Mallorquí de família, per més senyes. Però…capaç d’ arrossegar a la joventut andritxola? Aquest és el “quid” de la qüestió: si el PSIB local no connecta amb la gent jove, amb els cada vegada més nombrosos professionals lliberals del municipi…les seves expectatives de creixement es poden veure tallades d’ arrel. Cal una reflexió important. 

IU: que Izquierda Unida-Esquerra Unida no sàpiga a hores d’ ara què farà al nostre municipi és un clàssic. Un “dèjà vu”, com diuen els francesos: la tàctica de no fer res durant quatre anys i presentar-se a veure si sona la flauta és contraproduent en política. La ciutadania valora el treball constant i la presència. No l’ oportunisme. I tenint parcel·les de poder a Palma com han tingudes aquesta legislatura, bé que podrien haver treballat una bona candidatura alternativa al PSIB per a la gent d’ esquerra…

Podem: el mateix que Esquerra Unida. De fet, tenen la mateixa clientela de vots. Joves, fortament polititzats, molts en atur o en situació laboral precària. També alguna vella glòria de la política local. Potser el més assenyat seria una llista conjunta Esquerra Unida-Podem. Encapçalada per una persona jove, això sí.   

C’s: Ciutadans. Els nous. Els que trepitgen molt fort. Els que creuen que poden treure un gran resultat. Els seguidors de Rivera locals han seguit la tàctica negacionista, molt corrent en els nouvinguts: ho critiquen absolutament tot. Des de l’ idioma a l’ escola fins als deutes municipals. És el partit de la crítica. Humanament són uns desconeguts: a dia d’ avui, es representen a ells mateixos. Això sí, poden connectar amb la gent jove: la seva Executiva té una mitjana d’ edat realment baixa. Si juguen bé les seves cartes ( moderació a la campanya, missatge positiu, bon eslògan …) poden tenir un bon resultat. Amb un candidat creïble, clar.   

ACTÚA-VOX . Ningú ha dit que no es presenti. De fet, em consten moviments entorn un conegudíssim empresari per tal de que doni la passa o de que doni la benedicció a una candidatura de dreta pura al municipi. No descartin una candidatura sorpresa. A l’àmbit conservador local, hi ha molt nostàlgic del franquisme. I els dirigents de Palma ho saben. 

En cas de que tots traguessin representació al nou Consistori, la governabilitat seria dubtosa

Depenent de les possibles coalicions preelectorals, es podrien  presentar entre sis i vuit candidatures. En cas de que tots traguessin representació al nou Consistori, la governabilitat seria dubtosa. A no ser que algú fes un acte de responsabilitat per sobre de moltes ideologies. 

Moltes gràcies.