A ningú li agrada anar-se’n de ca seva, i manco si l’ has ajudat a bastir en temps complicats.
Parlar de la transcendental passa que ha fet Llorenç Suau és xerrar de la fi d’ un ciclegeneracional al Partit Popular d’Andratx, sens dubte. A ningú li agrada anar-se’n de ca seva, i manco si l’ has ajudat a bastir en temps complicats.
Em deien que el partit era generós, que li oferia el “dos”, fos quin fos el primer de la llista dels “populars” enguany. Ningú ho dubta. Però mirin, el problema ve de molt enrere. No d’un parell de mesos. I no s’ arreglava amb quatre bones paraules, al meu entendre.
I és que fa quatre anys, essent en Llorenç batle i ple d’ il·lusió per repetir, José Ramon Bauzá no li va donar opció a repetir candidatura per substituir-lo per Jaume Porsell. No va piular massa el mateix partit que ara mateix diu que tant estima en Llorenç. El va deixar caure sense lluitar-lo. Ha aguantat quatre anys estoicament, sense poder polític. Del tot, al res. Aquesta situació ha de fer mal, molt de mal.
Li quedaven dues alternatives
Si ho analitzam fredament, a en Llorenç li quedaven dues alternatives: anar a ca seva i callarper sempre o seguir intentant treballant en la vida pública. Pel segon, necessitava moure fitxa.
Per tant, ho ha fet. No ho jutjo ni ho deixo de jutjar: som una comunitat petita i aquí tots ens hem de mirar a la cara. Puc entendre els qui els pot saber greu la seva decisió i ho diuen.
Però també entenc la jugada. Hem de tenir en compte que les persones poden anar variant amb el temps, com els partits polítics. Amb la qual cosa ens podem arribar a trobar que el que abans eren convergències, ara poden ser més aviat divergències, i no precisament de matís.
Si avui en dia trobam normal que un matrimoni es separi car la convivència fa més mal que bé…per què escandalitzar-se d’un canvi de partit?
No ho sé, però em fa l’efecte que abans de posar el crit al cel, potser algú s’hauria d’ haver romput les vestidures per altres coses en el passat. I no ho va fer. Així doncs, el millor és acceptar la mudança política amb normalitat, i a qui li correspongui, amb esportivitat.
A ningú li agrada anar-se’n de ca seva, i manco si l’ has ajudat a bastir en temps complicats.
Parlar de la transcendental passa que ha fet Llorenç Suau és xerrar de la fi d’ un ciclegeneracional al Partit Popular d’Andratx, sens dubte. A ningú li agrada anar-se’n de ca seva, i manco si l’ has ajudat a bastir en temps complicats.
Em deien que el partit era generós, que li oferia el “dos”, fos quin fos el primer de la llista dels “populars” enguany. Ningú ho dubta. Però mirin, el problema ve de molt enrere. No d’un parell de mesos. I no s’ arreglava amb quatre bones paraules, al meu entendre.
I és que fa quatre anys, essent en Llorenç batle i ple d’ il·lusió per repetir, José Ramon Bauzá no li va donar opció a repetir candidatura per substituir-lo per Jaume Porsell. No va piular massa el mateix partit que ara mateix diu que tant estima en Llorenç. El va deixar caure sense lluitar-lo. Ha aguantat quatre anys estoicament, sense poder polític. Del tot, al res. Aquesta situació ha de fer mal, molt de mal.
Li quedaven dues alternatives
Si ho analitzam fredament, a en Llorenç li quedaven dues alternatives: anar a ca seva i callarper sempre o seguir intentant treballant en la vida pública. Pel segon, necessitava moure fitxa.
Per tant, ho ha fet. No ho jutjo ni ho deixo de jutjar: som una comunitat petita i aquí tots ens hem de mirar a la cara. Puc entendre els qui els pot saber greu la seva decisió i ho diuen.
Però també entenc la jugada. Hem de tenir en compte que les persones poden anar variant amb el temps, com els partits polítics. Amb la qual cosa ens podem arribar a trobar que el que abans eren convergències, ara poden ser més aviat divergències, i no precisament de matís.
No ho sé, però em fa l’efecte que abans de posar el crit al cel, potser algú s’hauria d’ haver romput les vestidures per altres coses en el passat. I no ho va fer. Així doncs, el millor és acceptar la mudança política amb normalitat, i a qui li correspongui, amb esportivitat.
Compartir