Aparcar al terme municipal ha esdevingut més que una necessitat, en una obsessió per a quasi tots aquells que hi posseeixen un automòbil. 

Efectivament, l’augment de la població fixa posseïdora d’un cotxe ha augmentat quasi de manera superlativa en els darrers anys. 

EL problema doncs, s’ha convertit en una preocupació transversal i tema recurrent de conversa. Les solucions són variades, però totes passen per dues premises: realisme i perspectiva.

Som al municipi més car no ja de Mallorca, sinó probablement del país

Perspectiva en el sentit de que som al municipi més car no ja de Mallorca, sinó probablement del país, quan “país”vol dir Espanya. Sense haver mirat les estadístiques, un dels cinquanta termes municipals on el m2 costa més a tota Europa. 

Per aquesta raó, calen fortes dosis de realisme: si les administracions públiques volen comprar sòl per a fer-ne aparcaments, el primer que s’haurien de plantejar és si el seu preu de compra no ha quedat totalment desfasat . Oferir la tercera part del preu de mercat per a comprar sòl urbà al centre de la Vila o al Port d’Andratx ( aquí la proporció ja arriba a la sisena part) no és una bona tàctica. 

Anar caminant fins a cases

També la ciutadania hauria de ser conscient de que el més probable és que s’hagi d’anar avesant a variar els seus hàbits. Tot acceptant que la millor opció no fóra cap altre que la construcció de recintes tancats i en condicions a les entrades dels nuclis poblacionals del terme i…anar caminant fins a cases. 

En aquests moments hi han solars grans a la venda. Bé sigui a Andratx, Port, S’Arracó o fins i tot Sant Elm. Llocs on fóra més rendible a mitjan termini aixecar aparcaments en condicions que promocions de nous pisos. 

No obstant, en aquest moment el curtplacisme impera. I és més fàcil trobar finançament per construir inflacionats nous habitatges que necessàries places d’aparcament.