Portada

Avior,o la cultura possible

“Aires d'Andratx” ens ha tornat una cosa que potser havíem oblidat amb el pas del temps, i és l'autoestima com a ciutadans i ciutadanes

Acabo d’arribar de la Fira Agrícola i Ramadera d’Andratx. Cada pic manco agrícola, cada pic manco ramadera – els únics xots presents es podien veure en una magnífica exposició de fotografies a la Sala de Plens – però una excusa tant bona com una altra de fer allò que en diem “poble”. Passejar per les paradetes, veure quatre novetats dels tractors que es fabriquen avui en dia, anar a veure ballar “boleros” ( què bé que ho fa aquesta gent!), i menjar productes andritxola a la ja clàssica Mostra de Cuina. Depenent del fetge de cadascú, i aprofitant que s’està potenciant el producte illenc, prendre una “pomada” de Xoriguer. A les onze del dematí ja hi havia cua…

Depenent del fetge de cadascú, i aprofitant que s’està potenciant el producte illenc, prendre una “pomada” de Xoriguer. A les onze del dematí ja hi havia cua…

Hem de donar gràcies al grup organitzador per la sensibilitat mostrada. En els detalls humans de les fotografies

Però enguany la Fira ens ha deparat una sorpresa molt més que agradable. Realment, ha estat un fet que molt humilment, puc qualificar d’extraordinari. Tant per la seva qualitat com en el temps que els organitzadors deuen haver tret de la seva vida per ensenyar d’una manera digna i entenedora per tots els públics un tros de l’història d’aquest petit i complexe terme.

Em refereixo a l’exposició “Avior”, organitzada per l’agrupació cultural “Aires d’Andratx”. Dita mostra ens vol ensenyar – i ho acompleix abastament – els canvis en quan a vestimenta que suposaren la presència dels “indianos” o l’introducció de les modes capitalines via lectura de revistes de societat. Canvis que eren el reflexe del canvi de paradigma que vivia tot el país: de viure un Absolutisme declarat es passava a un sistema liberal i lliurecamvista, basat en el creixement urbà, el comerç amb Europa i la producció de tèxtil a gran escala.

Hem de donar gràcies al grup organitzador per la sensibilitat mostrada. En els detalls humans de les fotografies. En l’excel·lent ocurrència d’idear dita exposició a l’aire lliure. Fent sortir la cultura al carrer i no tancant-la a una sala de museu. Fent partícips els ciutadans de la seva història, que probablement molts d’ells desconeixien. Història no és només batalles o reis. També són els canvis que afecten i van canviant a les persones, autèntiques protagonistes de l’història de les civilitzacions. Des de la llunyana Sumèria fins a l’era digital.

És per això que “Avior” té un doble valor. 

Pedagògic – ens ensenya de manera gràfica i didàctica un tros de l’història andritxola- i d’orgull cultural: amb aquesta exposició es demostra que al municipi es pot fer alguna cosa més que curses pseudo atlètiques que no tenen massa sentit. Aquest municipi és molt més que la potenciació de festes on l’alcohol és el rei i la qualitat cultural queda relegada a un segon o tercer pla.

Andratx té molt més fons que quin cantant ve per Sant Pere, quants de dies de descontrol es permetran, o si les “penyes” ( em pregunto el motiu segons pel qual sempre organitzen les coses amb bar incorporat ) fan tal o cual esdeveniment.

“Aires d’Andratx” ens ha tornat una cosa que potser havíem oblidat amb el pas del temps, i és l’autoestima com a ciutadans i ciutadanes.

Agraïments a totes aquelles institucions que han col·laborat en l’organització – logística, política o econòmica – d’ “Avior”. Esperam que potser en surti un llibre o fulletó reproduïnt-la. O un senzill calendari. L’esforç fet paga la pena.

A %d blogueros les gusta esto: