Opiniones

Andratx i el 26-M

Ara ja sabem els equips i llistes que volen competir pel bastó de comandament. Sense cap ànim destructiu, examinem qui són en una pinzellada

Partit Popular: pareix una llista renovada. Però en el fons, són les mateixes famílies que van substituint-se en els principals llocs de sortida. Certament és molt difícil trobar a nova gent disposada a donar la passa a la vida pública. No obstant, la nova candidata ofereix un nou espectre de potencial votant que pot ser interessant pels interessos conservadors.

Més: es podria dir exactament el mateix que els populars. Amb l’agreujant de que repeteixen candidatura fins al cinquè lloc. Les mateixes persones. El mateix candidat. S’ha de reconèixer que han “fet net” d’històrics del cinquè al quinzè nom. I que trobam una incorporació de nous andritxols i andritxoles, cosa molt positiva. Poden aportar nous punts de vista, un tant necessàries en un partit que es diu “plural”. També arribar a potencials bosses d’electors on l’antic PSM mai hagués somiat entrar. Cert. Però ignoram si aquesta reiteració en els llocs capdavanters pot acabar fatigant.

Proposta per les Illes: amb la del PSIB i Ciutadans, la candidatura polèmica. O com a mínim, que ha duit cua. Certament, el fitxatge de Llorenç Suau i Simó ha estat comentat per la qualitat del personatge. Exbatle, ex”almamater” del PP local, ex llanterner del complot regionalista contra Bauzá fa quatre anys… Difícil encertar el seu impacte electoral. Però El PI ha aconseguit una cosa: publicitat gratuïta d’una oferta política històricament molt magre en personal al llarg del temps.

PSIB. Hem d’agrair als socialistes un fet: varen prometre renovació. Han complert amb la seva paraula. A excepció d’alguns noms puntuals, és una llista feta des de zero pel “nou” aspirant a batle pel partit, Toni Mir, “es saig”. Veterà militant que mai havia donat la passa. Al seu costat, joves amb il·lusió. Pel camí han quedat noms il·lustres, que han optat per sortir del partit de tota la seva vida . En tot cas, i vist el que ha ocorregut després, potser quedarà tot plegat en una anècdota.

Ciutadans. Òbviament, la llista nova per excel·lència. És el primer pic que es presenten com a oferta política municipal al terme. No tothom: l’ex socialista Ana García serà la seva “4”. El seu viratge mereix un punt i apart. En poques setmanes ha passat de veu de l’Obra Cultural Balear al PSIB local a fer campanya amb José Ramón Bauzá. Si hagués estat a canvi de ser la cap de llista, encara es podria entendre. Però per fer aquest viatge, poques baiasses es necessitaven. Sobretot si tenim en compte que l’objectiu dels “taronges” és reeditar els 700 vots de les autonòmiques del 2015 trets a Andratx. Sense llista municipal ni publicitat.

Unides Podem. Joventut i experiència. Aquest podria ser el seu lema. Un candidat jove i amb carisma entre la gent de la seva generació. Alerta a aquest detall: la comunicació intergeneracional.

Jonathan Castro pot tenir opcions si explota aquest factor i el seu manifest domini de les Xarxes socials. Totes les altres candidatures exceptuant la del PP ( Jessie Jofre, cobreix el seu espectre jove sobradament) no han explotat massa aquest segment de votants. Al seu costat i de “2”, la coneguda Ana Maria Porcel i Vera. Serà interessant comprovar com es podran sumar els dos tipus d’ electors. El “millennial” de Castro i el que pot incorporar Ana Maria, potser més madur. Objectiu: 270-290 vots. Els suficients per entrar al Consistori sense patir.

Es lo que hay…

Espero hagi estat d’ utilitat. No voldria haver ofès cap formació ni persona en particular amb aquest escrit. Però com es diu darrerament…”es lo que hay”.

A %d blogueros les gusta esto: