Ningú té una bolla de vidre. Per tant, no ens atrevim a pronosticar res. Però sí dos veïnats inquiets amb voluntat de fer-los per passar una bona estona. I informar-los, que ja és molt.
Cara a les properes eleccions municipals a celebrar el proper dia 26 de maig, a Lorenzo Gutiérrez i a un servidor se’ns va ocórrer fer un bloc d’entrevistes per donar a conèixer els candidats i candidates a batle del municipi.
Un vídeo per poder penjar a la Xarxa. Una eina de comunicació i reflexió. Lliure i independent. Amb un objectiu : transparència informativa. Eines màximes per a dipositar un vot. Ha estat un luxe i privilegi poder escoltar de primera mà tots i totes els i les parts. Desitjant sort – això sí – a tots els qui prendran part en la contesa. No obstant, unes quantes reflexions.
● VOX: eren previsibles mig miler de nostàlgics. A Andratx podrem assistir a unnteressant experiment. El partit no es presenta a les llistes locals, però sí a les autonòmiques i europees. Serà molt entretingut veure on van a parar aquests 400 i escaig vots comptabilitzats el 28-A.
● Els 1340 vots socialistes a Andratx el passat 28-A no foren exactament la del PSIB andritxol, sinó de Pedro Sánchez . El nou però expert candidat a batle ho sap. La seva formació va treure 770 vots fa quatre anys a les darreres locals. Val a dir que el PSIB es troba en una bona situació. Tant anímica com políticament parlant: la seva llista il·lusiona a la militància local. Cosa que no passava en molt de temps.
● Ciutadans presenta una trajectòria molt curta al municipi. No es pot jutjar massa. Per sentit comú: si la candidatura surt a treballar fort, poden haver-hi bons resultats. Però si no parla el mateix llenguatge que la gent, la correcció de vot pot ser important. Avís de bona fe: a una campanya electoral local, xerrar un tant despectivament dels altres pot restar.
● PP : coincidència o no,les matemàtiques són cruels al Terme. Els populars han perdut 1.200 sufragis en vuit anys. La suma dels 800 de C’s més els 400 de VOX. Els podrà recuperar – en part – amb una candidata que ( diuen) és molt bona però excessivament freda? Podria ser. Ningú dubta que ho sortirà a donar tot: sap que un resultat “decent” a Andratx li obre altres portes. Atenció al resultat que els conservadors moderats treguin al Port: claus per poder ser 4 anys més a Son Mas.
● Unides Podem és un calc del que li pot esperar a C’s. 1.000 vots el 2016, 833 diumenge passat. Però abocats a un altre desengany si no treballen des de ja. Amb un perill real: els electors “deixats” a le listes socialistes. També que puguin anar a Més: un clàssic que una part del que engreixa Podem a les nacionals torni a la perspectiva de poble per les municipals i autonòmiques. A favor: presenten un candidat jove i creïble. Preparat. En contra: limitada feina de carrer. Recorden molt la primera llista del PSM després de 24 anys sense presència: tots eren gent vàlida. Però mancava el factor temps.
● La segona major pujada que es va produir el 28-A va venir de la mà del PI. Un 60% d’unes legislatives a unes altres. Poca broma. Veurem si aquesta pujada es manté el 26-M.
● Més per Andratx. Ningú ho dubta: guanyen a la gent per propostes, campanyes imaginatives, alfabagueres, voluntaris i voluntàries per totes bandes… Amb un afegit: incorporació de gent d’altres latituds que sí tenen vot a les municipals. Interessant variant, la que planteja el partit ecosobiranista. Essent rigorosos, els únics que ho fan. No obstant, el dubte objectiu és si aguantaran els resultats del 2015.
En resum: ningú té una bolla de vidre. Per tant, no ens atrevim a pronosticar res.
Però sí dos veïnats inquiets amb voluntat de fer-los per passar una bona estona. I informar-los, que ja és molt.
Cara a les properes eleccions municipals a celebrar el proper dia 26 de maig, a Lorenzo Gutiérrez i a un servidor se’ns va ocórrer fer un bloc d’entrevistes per donar a conèixer els candidats i candidates a batle del municipi.
● VOX: eren previsibles mig miler de nostàlgics. A Andratx podrem assistir a unnteressant experiment. El partit no es presenta a les llistes locals, però sí a les autonòmiques i europees. Serà molt entretingut veure on van a parar aquests 400 i escaig vots comptabilitzats el 28-A.
● Els 1340 vots socialistes a Andratx el passat 28-A no foren exactament la del PSIB andritxol, sinó de Pedro Sánchez . El nou però expert candidat a batle ho sap. La seva formació va treure 770 vots fa quatre anys a les darreres locals. Val a dir que el PSIB es troba en una bona situació. Tant anímica com políticament parlant: la seva llista il·lusiona a la militància local. Cosa que no passava en molt de temps.
● Ciutadans presenta una trajectòria molt curta al municipi. No es pot jutjar massa. Per sentit comú: si la candidatura surt a treballar fort, poden haver-hi bons resultats. Però si no parla el mateix llenguatge que la gent, la correcció de vot pot ser important. Avís de bona fe: a una campanya electoral local, xerrar un tant despectivament dels altres pot restar.
● PP : coincidència o no,les matemàtiques són cruels al Terme. Els populars han perdut 1.200 sufragis en vuit anys. La suma dels 800 de C’s més els 400 de VOX. Els podrà recuperar – en part – amb una candidata que ( diuen) és molt bona però excessivament freda? Podria ser. Ningú dubta que ho sortirà a donar tot: sap que un resultat “decent” a Andratx li obre altres portes. Atenció al resultat que els conservadors moderats treguin al Port: claus per poder ser 4 anys més a Son Mas.
● Unides Podem és un calc del que li pot esperar a C’s. 1.000 vots el 2016, 833 diumenge passat. Però abocats a un altre desengany si no treballen des de ja. Amb un perill real: els electors “deixats” a le listes socialistes. També que puguin anar a Més: un clàssic que una part del que engreixa Podem a les nacionals torni a la perspectiva de poble per les municipals i autonòmiques. A favor: presenten un candidat jove i creïble. Preparat. En contra: limitada feina de carrer. Recorden molt la primera llista del PSM després de 24 anys sense presència: tots eren gent vàlida. Però mancava el factor temps.
● La segona major pujada que es va produir el 28-A va venir de la mà del PI. Un 60% d’unes legislatives a unes altres. Poca broma. Veurem si aquesta pujada es manté el 26-M.
● Més per Andratx. Ningú ho dubta: guanyen a la gent per propostes, campanyes imaginatives, alfabagueres, voluntaris i voluntàries per totes bandes… Amb un afegit: incorporació de gent d’altres latituds que sí tenen vot a les municipals. Interessant variant, la que planteja el partit ecosobiranista. Essent rigorosos, els únics que ho fan. No obstant, el dubte objectiu és si aguantaran els resultats del 2015.
En resum: ningú té una bolla de vidre. Per tant, no ens atrevim a pronosticar res.
Però sí dos veïnats inquiets amb voluntat de fer-los per passar una bona estona. I informar-los, que ja és molt.
Compartir