Portada

Andratx, el cent dosè “département”

Ara mateix, el que importa és el tram de quatre anys que comença. Podrem estar d'acord o no amb la votació i la fòrmula de govern acordada

 El que ha agafat cos avui no és un pacte contra un determinat partit, tal com hem arribat a sentir a la Sala. 

Tampoc unes suposades ànsies de poder: si hagués estat per això, ningú s’hagués plantejat canvis en els seus associats. Si aquest s’ha acabat donant…. pot haver estat perquè en un moment donat algú va oblidar el que significava el verb “associar-se”? Deixo la pregunta en l’aire. 

Segona qüestió: s’ha acabat imposant el govern “gauchiste” per la pressumpta poca habilitat negociadora d’altres? Potser. Si és així, deu ser la dels mateixos que escriuen proclames catastrofistes a les Xarxes. Que cadascú pensi el que la seva consciència cregui, però a Castella tenen una dita: “A buenas horas,mangas verdes”.

Ara mateix, el que importa és el tram de quatre anys que comença. Podrem estar d’acord o no amb la votació i la fòrmula de govern acordada. Però hem de desitjar el millor a aquest nou tripartit. 

Per responsabilitat i compromís: legalment és l’única institució que pot treure a tota la ciutadania dels problemes que en un futur no massa llunyà. 

Per començar, avui mateix s’ha fet públic que l’audiència provincial ha desestimat els recursos presentats per l’ajuntament en el “cas Montport”. 

Siguem sincers, malgrat els 36.000.000,00€ de superàvit que avui dia hi ha en caixa, l’ajuntament podria estar en fallida tècnica. 

Estefanía Gonzalvo, (portantveu del PP ), reclamava el “que deixam com a herència”. 

Certament, molts dobbers. Que no basten a dia d’avui per pagar totes les indemnitzacions judicials confirmades. La situació pot resultar dramàtica si la majoria de les sentències que poden estar en camí van sent contràries als interessos de la ciutadania andritxola. Farà falta un gran poder de persuasió amb els governs del Consell i de la Comunitat per poder aixecar aquesta nau, si hem de ser realistes. Mentrestant, el millor que podem fer és refrescar el francès de l’escola. No sigui cas que Kàtia utilitzi els seus contactes a París. I a canvi de que Macron ens pagui el deute, ens convertim en el proper departament d’ultramar de la República francesa.


A %d blogueros les gusta esto: