En poques paraules: tot és relatiu. Depenent de la qualitat i dedicació laboral que hi posi. Del seu talent i de la seva capacitació.
La qual cosa no treu que determinades actituds no siguin menys que qüestionables
Legislatura. Lapse de temps que va d’unes eleccions a unes altres. Inicialment són pautades cada quatre anys, encara que es poden avançar. En l’àmbit municipal, és molt inusual que es repeteixin comicis dins el quatrienni previst per llei.
Justament per la mateixa Llei Orgànica de Règims Locals, al primer plenari el govern acorda les retribucions que han de regir pels polítics amb càrrec els següents quatre anys. És un fet no massa entès per la ciutadania, però el marca la LORL.
A partir d’aquí, pot venir un debat bizantí. Incòmode i fins i tot insultant: estan ben pagats els nostres representants locals? Ens hi podríem passar hores, dies i setmanes senceres escrivint sobre la qüestió. No obstant, els puc dir que m’estimaria més un bon líder encara que fos a força de congelar el meu sou…Que no cobrar una bona paga sabent que qui porta el timó pot dur la nau contra les roques.
En poques paraules: tot és relatiu. Depenent de la qualitat i dedicació laboral que hi posi. Del seu talent i de la seva capacitació.
La qual cosa no treu que determinades actituds no siguin menys que qüestionables. Repetir en campanya que un no és a la política per dobbers i després pujar els salaris per de sobre de l’IPC, per exemple. Fa mal als ulls, certament.
O la d’aquells que han quedat a l’oposició i fan renou sobre el tema, sabedors de l’impacte social de les seves paraules. Però callant a la població un detall: la principal causa de que no governin en aquests moments ha estat justament el nombre de càrrecs de confiança demanats per la seva part.
I és que amb els sous públics es pot arribar a fer molta demagògia. I mala sang. En un poble on tots ens coneixem, perillosa tàctica per arribar a la planta noble de Son Mas. També ho pot ser equivocar-se per part de qui se’l puja d’una manera massa ostentosa o evident quan ha fet de la puresa ideològica el seu emblema electoral.
Resultats. Això és el que humilment demano. Si hi ha una gestió correcta, unes Normes Subsidiàries aprovades, vivenda social pels joves, aparcaments nous i eliminació de les amenaces judicials que poden arruïnar aquest municipi, escoltin, ben pagats estaran.
Però si d’aquí quatre anys estam igual que ara i amb l’afegit de que ens han hagut de pujar els impostos per a pagar les sentències, idò dobbers tudats.
Legislatura. Lapse de temps que va d’unes eleccions a unes altres. Inicialment són pautades cada quatre anys, encara que es poden avançar. En l’àmbit municipal, és molt inusual que es repeteixin comicis dins el quatrienni previst per llei.
A partir d’aquí, pot venir un debat bizantí. Incòmode i fins i tot insultant: estan ben pagats els nostres representants locals? Ens hi podríem passar hores, dies i setmanes senceres escrivint sobre la qüestió. No obstant, els puc dir que m’estimaria més un bon líder encara que fos a força de congelar el meu sou…Que no cobrar una bona paga sabent que qui porta el timó pot dur la nau contra les roques.
En poques paraules: tot és relatiu. Depenent de la qualitat i dedicació laboral que hi posi. Del seu talent i de la seva capacitació.
La qual cosa no treu que determinades actituds no siguin menys que qüestionables. Repetir en campanya que un no és a la política per dobbers i després pujar els salaris per de sobre de l’IPC, per exemple. Fa mal als ulls, certament.
O la d’aquells que han quedat a l’oposició i fan renou sobre el tema, sabedors de l’impacte social de les seves paraules. Però callant a la població un detall: la principal causa de que no governin en aquests moments ha estat justament el nombre de càrrecs de confiança demanats per la seva part.
I és que amb els sous públics es pot arribar a fer molta demagògia. I mala sang. En un poble on tots ens coneixem, perillosa tàctica per arribar a la planta noble de Son Mas. També ho pot ser equivocar-se per part de qui se’l puja d’una manera massa ostentosa o evident quan ha fet de la puresa ideològica el seu emblema electoral.
Resultats. Això és el que humilment demano. Si hi ha una gestió correcta, unes Normes Subsidiàries aprovades, vivenda social pels joves, aparcaments nous i eliminació de les amenaces judicials que poden arruïnar aquest municipi, escoltin, ben pagats estaran.
Però si d’aquí quatre anys estam igual que ara i amb l’afegit de que ens han hagut de pujar els impostos per a pagar les sentències, idò dobbers tudats.
Compartir