Opiniones Portada

Andratx, des d’Anglaterra

I és que si fem comptes, pot sortir més bé de preu viure una setmana a un establiment hoteler "all-inclusive" que a ca nostra. Sempre que contractem el paquet turístic a Anglaterra

He estat uns dies al Regne Unit. De fet, escric aquestes línies des de ca la meva germana, resident a Londres. Unes breus línies:



Mallorca, el nostre particular centre del món, no existeix. Molt difícilment surt als medis. Quan surts te n’adones de la nostra insignificància, la veritat.

Fa tres mesos que aquí no baixen dels divuit graus. Un dels motius pels quals no venen tants anglesos al Port d’Andratx com en anys anteriors. Per què, si ja tenen sol a ca seva? Endemés, l’incertesa del “Brexit” tampoc ajuda a que ens visitin. Per tant, si Andratx vol tornar a agafar volada per l’any qui ve, el més assenyat seria programar la seva presència a Fires sectorials. Esports, Turisme actiu, aventura… més que no anar a certàmens multitudinaris. I anar-hi amb cites tancades: a fer feina. No a estar darrera un expositor. Potser així tornarem a veure el Port d’Andratx, Camp de Mar o Sant Elm plens.

S’imaginen els andritxols un trenet que anàs de Palma a S’Arracò?

L’excel·lència del transport públic britànic em fa pensar el diferent que serien les coses a les Illes Balears amb línies de tren per totes les illes. Que anàs als respectius aeroports, per suposat. S’imaginen els andritxols un trenet que anàs de Palma a S’Arracò? O un altre que transcorregués per tota la Plana de Mallorca? Fins els anys seixanta del segle passat hi era…

Pot sortir més bé de preu viure una setmana a un establiment hoteler

L’única referència a Andratx que he pogut trobar a Londres són unes destacables ofertes vacacionals que en aquests moments fan els TT.OO. anglesos. I és que si fem comptes, pot sortir més bé de preu viure una setmana a un establiment hoteler “all-inclusive” que a ca nostra. Sempre que contractem el paquet turístic a Anglaterra.

Aquí fa més d’una dècada que quasi tota la població recicla

Sorprèn la netedat dels carrers. Penso en el nostre terme. A vegades hi ha gent que és queixa a les Xarxes del seu aspecte. Diuen un tant deixat. Potser és el clima. També el factor humà: aquí fa més d’una dècada que quasi tota la població recicla. Tenen incentius contributius: segons quantitat reciclada detectada, es paguen més o menys impostos locals. Seria interessant que algú hi pensàs a instaurar aquest sistema a Andratx.

Veig els jocs infantils als parcs municipals londinencs. No hi ha rastre de ferro o metall. Són en bona part fets amb fusta. Potencien aspectes com equilibri de l’infant, la flexibilitat…res a veure amb els nostres. Pareixen molt més segurs, pedagògics i, sobretot, barats. El seu manteniment no pareix molt mal de fer. Ni cars en la seva adquisició. Idea per a la Cúria?

Hi han instal·lacions esportives per totes bandes

A Anglaterra els esdeveniments esportius són a l’ordre del dia. Són una eina d’integració social.Tant “tories” (conservadors) com laboristes ho varen entendre des d’un primer moment. Hi han instal·lacions esportives per totes bandes. D’aquí surten els campions nacionals: dels poliesportius de barri. No de les pistes dels cars col·legis privats. Penso en Andratx. Des de finals del segle passat s’ha fet una bona feina en aquest sentit. Res a dir. L’oferta esportiva andritxola és de gran qualitat. Millorable? Segur. Però per ser un poble de dotze mil habitants, haver exportat campions de primer nivell (Melissa Nicolau, Miquel Femenías, els diferents regatistes del Club de Vela amb títols nacionals), equips com els de gimnàstica rítmica o els de futbol i bàsquet… Tenint en compte els recursos de que disposa la municipalitat, els resultats són excel·lents.

No tenim un mal poble

En definitiva, sortir a vegades serveix per tenir una òptica molt diferent de ca teva. No tenim un mal poble. Ni habitants més xerecs o bons que Londres. Senzillament, diferents. La qüestió és treure el màxim possible de cadascú.


A %d blogueros les gusta esto: