El Consistori sabés des de feia anys -legislatura passada, atenció- que les torradores havien de ser evacuades via informe de la Conselleria de Medi Ambient...
Gràcies a que vivim a un poble com Andratx, la dita de que “aquí, tots mos coneixem” encara funciona. Més o manco, però aguanta.
Dic això ja que hem estat portada de diari en diverses ocasions aquest estiu. Les primeres, pel nostre pacte municipal. “Ménage à trois”, que dirien els francesos. Ara, fa molt poc, per una torrada inoportuna d’un regidor de l’equip de govern.
No faré cap comentari despectiu. Sí una reflexió: el fet no és que un municipi aparegués on no i quan no havia de comparèixer… Que també. Sinó que el Consistori sabés des de feia anys -legislatura passada, atenció- que les torradores havien de ser evacuades via informe de la Conselleria de Medi Ambient… I ningú, absolutament ningú hi posàs remei.
Clubs esportius del terme
Dit això, donar el més incondicional suport i més personal enhorabona als diversos clubs esportius del terme. Des de l’històric Club Esportiu Andratx de Futbol fins a les al·lotes de gimnàstica rítmica, que tants bons resultats tingueren l’any passat. Passant pels dos clubs de bàsquet locals. Espero que els futbolistes no es distreguin massa amb la Copa. El seu objectiu és un altre. Fer quaranta-cinc punts a Tercera. Si són cinquanta, molt millor.
En quan a les basquetbolistes, les he vistes entrenar. Es tracta d’un un bloc que ve d’infantil. Saben jugar plegades. El que pot passar és que alguna d’elles acabi anant a clubs de Ciutat. Llei de vida: el gran s’acaba menjant el millor dels petits…
Fins aquí els esports. Ara els parlaré d’un tema que preocupa molts pares… i professors.
La dependència cada pic més forta dels nostres infants cap els artefactes electrònics. Mòbils, tauletes, jocs en xarxa, violència i masclisme gratuïts a les cançons i campionats de destresa a Internet… Fa molt poc sortia un article a “La Vanguàrdia de Barcelona” on s’assegurava que la capacitat de concentració que demostra un simi és superior a la dels assistents a les competicions “on-line” que es solen fer a l’estiu a Las Vegas, Kioto o (es veu que és el temple) Los Ángeles.
Salvant les distàncies, (i sense assegurar que Andratx sigui el Japò i la seva coneguda problemàtica juvenil) és evident que Fortnite, ToyBlast o Granny estan llevant temps de son i estudi als nostres joves. No sabem quina pot ser la solució més efectiva. Però que podem anar cap a una generació més pobre en inquietuds intel·lectuals, probablement.
Desitgem no obstant que la mil·lenària capacitat d’adaptació de l’ésser humà al seu entorn el faci reaccionar.
Gràcies a que vivim a un poble com Andratx, la dita de que “aquí, tots mos coneixem” encara funciona. Més o manco, però aguanta.
Dic això ja que hem estat portada de diari en diverses ocasions aquest estiu. Les primeres, pel nostre pacte municipal. “Ménage à trois”, que dirien els francesos. Ara, fa molt poc, per una torrada inoportuna d’un regidor de l’equip de govern.
No faré cap comentari despectiu. Sí una reflexió: el fet no és que un municipi aparegués on no i quan no havia de comparèixer… Que també. Sinó que el Consistori sabés des de feia anys -legislatura passada, atenció- que les torradores havien de ser evacuades via informe de la Conselleria de Medi Ambient… I ningú, absolutament ningú hi posàs remei.
Clubs esportius del terme
Dit això, donar el més incondicional suport i més personal enhorabona als diversos clubs esportius del terme. Des de l’històric Club Esportiu Andratx de Futbol fins a les al·lotes de gimnàstica rítmica, que tants bons resultats tingueren l’any passat. Passant pels dos clubs de bàsquet locals. Espero que els futbolistes no es distreguin massa amb la Copa. El seu objectiu és un altre. Fer quaranta-cinc punts a Tercera. Si són cinquanta, molt millor.
En quan a les basquetbolistes, les he vistes entrenar. Es tracta d’un un bloc que ve d’infantil. Saben jugar plegades. El que pot passar és que alguna d’elles acabi anant a clubs de Ciutat. Llei de vida: el gran s’acaba menjant el millor dels petits…
La dependència cada pic més forta dels nostres infants cap els artefactes electrònics. Mòbils, tauletes, jocs en xarxa, violència i masclisme gratuïts a les cançons i campionats de destresa a Internet… Fa molt poc sortia un article a “La Vanguàrdia de Barcelona” on s’assegurava que la capacitat de concentració que demostra un simi és superior a la dels assistents a les competicions “on-line” que es solen fer a l’estiu a Las Vegas, Kioto o (es veu que és el temple) Los Ángeles.
Salvant les distàncies, (i sense assegurar que Andratx sigui el Japò i la seva coneguda problemàtica juvenil) és evident que Fortnite, ToyBlast o Granny estan llevant temps de son i estudi als nostres joves. No sabem quina pot ser la solució més efectiva. Però que podem anar cap a una generació més pobre en inquietuds intel·lectuals, probablement.
Desitgem no obstant que la mil·lenària capacitat d’adaptació de l’ésser humà al seu entorn el faci reaccionar.
Compartir
Me gusta esto: