Portada

En la mort del senglar

Queda millor inaugurar una pista de “paddle” que retre homenatge a l'únic mallorquí que ha arribat a estar presentat a un Nobel...



Ja fa deu anys d’aquella solemne “Sibil.la” d’agost a la clastra de Son Mas. Tots i totes les presents sabíem que assistíem a un moment quasi històric: Andratx retia el darrer homenatge al un dels seus. Probablement, un dels més reconeguts fills que ha vist néixer.

No obstant, l’embranzida dels primers projectes i reconeixements públics han minvant amb el pas del temps. Si bé la dedicatòria d’una de les vies més transitades de la Vila (per cert: quants escriptors compten amb un carrer al municipi?) va ser un encert, és ben obvi que la cultura, a Andratx, té molt camí per córrer.

Com les Normes Subsidiàries o l’adjudicació de la concessió del Club de Vela. Que les diferents regidories de Cultura que han passat per la Sala encara no hagin fet públic el plec de condicions necessari per a la creació del Patronat de la Fundació Baltasar Porcel és simptomàtic de que alguna cosa no funciona. Com també ho és que l’edifici on en teoria s’hauria d’establir l’esmentat nou servei cultural és més a punt d’esbucar-se que altra cosa. Que consti, sense cap projecte de remodelació aprovat.

Queda millor inaugurar una pista de “paddle” que retre homenatge a l’únic mallorquí que ha arribat a estar presentat a un Nobel

Tot en un municipi on fins fa ben poc els seus responsables econòmics presumien de trenta-sis milions de superàvit al banc. Però on queda millor inaugurar una pista de “paddle” que retre homenatge a l’únic mallorquí que ha arribat a estar presentat a un Nobel. En aquest cas, el de Literatura. Corrien els darrers vuitanta del passat segle, i el preuat premi pel senglar semblava no fet, però sí cosa de temps. No obstant, i en una decisió molt diplomàtica, l ‘Acadèmia Sueca de les Lletres i Ciències decidí no enemistar-se massa amb Madrid. El resultat de tot plegat és que Camilo José Cela guanyà el Premi el 1989, i Octavio Paz el 1990.

Arribats a aquest punt, seria desitjable que les institucions afectades es posessin d’acord per tal de que en Baltasar pugui finalment tenir el lloc que realment li correspon a aquest poble.

No sigui cas que d’aquí deu anys estiguem igual. O pitjor: l’antic edifici de tresoreria municipal por haver caigut.

A %d blogueros les gusta esto: