Portada

En la mort d'un home de poble

Algun dia la cuina mallorquina li hauria de retre un merescut reconeixement...



Despús-ahir ens va deixar un d’aquells personatges que a la llarga es troben a faltar. En Biel Bonet, de Ca’n Toneta Per molts, “en Toneta”. Ahir divendres l’enterràrem, tot donant-li el darrer adéu. Andritxol per damunt de moltes altres coses. Es pot dir que dels seus noranta anys, quasi tots ells els va passar a la Vila. Molt probablement la precoç mort de la seva dona va influir-hi. 

Home afable en el tracte, sabia escoltar i ser escoltat. Donava consells sense demanar-los els hi. Especialment sobre el camp, la seva gran passió. Els seus tarongers i ametllers eren un dels darrers grans trulls personals. Juntament amb els seus derivats: mel, confitures, oli… I el gelat d’ametlla. Xerrar del gelat d’ametlla i no citar la feina de recuperació de receptes antigues que va fer el finat no seria just. 

En Biel elevà a objecte de culte gastronòmic dos senzills derivats de l’ametlla. No ho va fer tot sol, però sense el seu concurs la popularització del gelat amb “gató”o “gateau”no hagués estat la mateixa.  Algun dia la cuina mallorquina li hauria de retre un merescut reconeixement. 

Però en Toneta era molt més que gastronomia o saber pagès. En Biel era poble: aquells qui estimen la terra recordaran en Biel cedint més desinteressadament que altra cosa ca seva pels sopars i reunions de la Fira Agrícola i Ramadera. 
Malgrat no anar molt a Sa Plana, el mateix feia amb les directives de l’equip de futbol.  Des de reunions ordinàries fins a bingos benèfics. O per organitzar sopars de Cap d’Any amb orquestra incorporada… El mateix es podria dir de moltes altres associacions del poble. 

Home profundament conservador, no es va voler incorporar a la política activa. No obstant no va tenir cap problema per fer del seu menjador privat la sala de reunions del partit que defensava allò en que en Biel sempre cregué: “lo nostro”. 

El trobarem a faltar.

A %d blogueros les gusta esto: