Pel que sé, la majoria de nosaltres no estem afectats pel Covid-19… encara. Però si no anam vius, tots podrem covar al llit. No per gust, sinó per imperatiu.
Tancats a ca nostra. Devora el vidre. Veient passar amb ànsia el temps. I sobretot, amb un enorme sentiment d’impotència
Personalment, els meus pensaments són amb Tots aquella força de treball que aquests dies ha vist esborrats els seus plans ( fins i tot somnis de futur) un dia per l’altre. Han rebut o bé una carta conforme és parte de l’Expedient de Regularització Temporal Extraordinari de la seva empresa o sap positivament que no podrà ser cridat a primers d’abril per a fer la temporada. Les dues opcions són terribles.
Ens hem d’ajudar. Són temps complicats. Com mai havíem viscut. Sense escoles, avions, hotels, restaurants i bars oberts. En molt poc temps és ben possible que la construcciò corri la mateixa sort. No per no acomplir les regles de precauciò, sinó perqué se li trencarà la cadena d’abastiment: les obres que la ciutadania veu pujar funcionen amb material compromés abans de l’Estat d’Alarma Nacional.
Tancats a ca nostra. Devora el vidre. Veient passar amb ànsia el temps. I sobretot, amb un enorme sentiment d’impotència.
A la vegada que preocupaciò: les reserves del banc no poden durar indefinidament. Moltes andritxoles i andritxols ja estan en situaciò precària. I encara no ha arribat el pitjor.
Per tant, i davant aquest inaudit estat de la qüestiò, elevo un prec a qui correspongui
No és cap altre que l’aplaçament del cobrament dels impostos municipals i autonómics d’enguany. Tot repartint el seu pagament en les respectives quotes tributàries dels propers cinc anys.
Òbviament aquesta mesura no hauria de ser presa com a norma, sinó degut les causes tots sabudes. És ben possible que la ciutadania ho rebés de bon grat. I es sentís ben representada, agraïda per l’acte de solidaritat emès pels seus munícips i alts càrrecs amb responsabilitat de gestió autonòmica. A la vegada, seria grat que l’oposiciò local no en fes arma política d’aquesta temàtica. Tot recolzant el Govern municipal en cas de que prengués la decisiò d’aplaçar els tributs municipals.
Pel que sé, la majoria de nosaltres no estem afectats pel Covid-19… encara. Però si no anam vius, tots podrem covar al llit. No per gust, sinó per imperatiu.
Personalment, els meus pensaments són amb Tots aquella força de treball que aquests dies ha vist esborrats els seus plans ( fins i tot somnis de futur) un dia per l’altre. Han rebut o bé una carta conforme és parte de l’Expedient de Regularització Temporal Extraordinari de la seva empresa o sap positivament que no podrà ser cridat a primers d’abril per a fer la temporada. Les dues opcions són terribles.
Ens hem d’ajudar. Són temps complicats. Com mai havíem viscut. Sense escoles, avions, hotels, restaurants i bars oberts. En molt poc temps és ben possible que la construcciò corri la mateixa sort. No per no acomplir les regles de precauciò, sinó perqué se li trencarà la cadena d’abastiment: les obres que la ciutadania veu pujar funcionen amb material compromés abans de l’Estat d’Alarma Nacional.
A la vegada que preocupaciò: les reserves del banc no poden durar indefinidament. Moltes andritxoles i andritxols ja estan en situaciò precària. I encara no ha arribat el pitjor.
No és cap altre que l’aplaçament del cobrament dels impostos municipals i autonómics d’enguany. Tot repartint el seu pagament en les respectives quotes tributàries dels propers cinc anys.
Òbviament aquesta mesura no hauria de ser presa com a norma, sinó degut les causes tots sabudes.
És ben possible que la ciutadania ho rebés de bon grat. I es sentís ben representada, agraïda per l’acte de solidaritat emès pels seus munícips i alts càrrecs amb responsabilitat de gestió autonòmica.
A la vegada, seria grat que l’oposiciò local no en fes arma política d’aquesta temàtica. Tot recolzant el Govern municipal en cas de que prengués la decisiò d’aplaçar els tributs municipals.
Bernat Jofre i Bonet
Moltes gràcies.
Compartir