E N T R E V I S T A

Ruth Mateu

“Crec que aquesta crisi ens vol dir moltes coses, en especial que el nostre planeta és limitat i que amb un mes de descans, s’ha reduït la contaminació i la natura ha recuperat el seu lloc”

– ¿Cómo coordina su departamento en estado de alarma?

Coordinar-se, avui en dia, amb les eines telemàtiques disponibles, és fàcil, no representa un problema. Hem habilitat tots els sistemes de què disposam per poder fer tasques telemàticament des de casa. I la gent que en aquests moments segueix al departament, i la resta de departaments ens ho ha fet molt senzill. Sobretot per la seva bona predisposició, i la seva disponibilitat.

Tant al personal de cultura com al de la Biblioteca, a tots ells, els vull donar les gràcies, des d’aquí, per la seva implicació.

Adaptar-nos als canvis constants i a les recomanacions diàries, ha estat el que ens ha costat més. I això ha provocat haver ajornat tot allò que ja havíem programat pel trimestre.

– ¿Suspender la Nit de l’Art de s’Arracó, tiene que ser una decisión dolorosa?

Després de donar-li moltes voltes, i mirar si teníem opcions de fer-ho d’una altra manera, vàrem decidir que era el millor per a tothom, tant per als artistes com per a la gent d’Andratx, i en especial, per a S’Arracó. D’altra manera no podíem garantir la salut de totes les persones. Però sí, suspendre una nit tan esperada per a tots com la Nit de l’Art, no és fàcil i és dolorosa, Però podem assegurar que l’any qui ve, serà una Nit de l’Art memorable. De tota manera, alguna sorpresa ens tenen preparada, l’Associació d’Artistes de S’Arracó. A qui vull donar les gràcies per tota la feina feta per posar el municipi al centre de l’Art, per una nit, durant tants anys, i esper seguir comptant amb la seva col·laboració.

Però de totes les coses, surten oportunitats, per això, una part dels doblers destinats al muntatge de la Nit de l’Art 2020 aniran destinats al Projecte de Ludoteca de s’Arracó, per tal de reinvertir els doblers amb una iniciativa cultural molt important dins el mateix nucli.

– ¿Qué actividades han podido hacer desde el confinamiento?

Tot i el confinament no hem deixat de treballar, en cap moment. Com apuntava abans hem hagut de reprogramar tota l’activitat. Vam decidir no suspendre res, sinó ajornar. Primer fins al mes següent, i després vam veure que hauríem de deixar la majoria d’activitats per reprendre-les a partir del setembre a espais tancats, i treballam amb un estiu carregat d’activitats a l’aire lliure.

Des del departament de Cultura hem aprofitat per treure les subvencions a les entitats culturals, educatives i de joventut del municipi. Hem convocat també els Premis Andratx 2020 de pintura, fotografia, investigació i narrativa, que ja estan publicats també al BOIB. I amb tot això no ens hem descuidat de compartir totes les iniciatives espontànies que han anat sorgint per les xarxes, i especialment per Sant Jordi, amb la ruta de les lletres que enguany ha estat virtual. Una nova experiència.

Des de la Biblioteca, tampoc hem estat aturats, hem proposat i compartit moltes iniciatives per ajudar a alleugerir les estades a casa. Per als més petits, sobretot dibuixos, jocs, activitats i lectures. En el marc d’aquest «Sant Jordi confinat» hem lliurat a les persones més vulnerables, als padrins i padrines dependents, els dibuixos de roses que ens han fet arribar els nins i nines del poble què hem adjuntat a un llibre d’imatges d’Andratx. Altres activitats habituals a la biblioteca, com els conta contes, els hem fet en línia. Hem iniciat el préstec a domicili amb la col·laboració de protecció civil. Préstec a domicili que mantindrem encara que des de dilluns dia 11, hem pogut reobrir la biblioteca amb horari de matí i seguint els protocols sanitaris. 

– ¿Cree que tendremos un antes y un después, tras la crisis sanitaria?

Si, segur, crec que aquesta crisi ens vol dir moltes coses, en especial que el nostre planeta és limitat i que amb un mes de descans, s’ha reduït la contaminació i la natura ha recuperat el seu lloc. Del que podem deduir que cada vegada s’ha de posar més sobre la taula l’agenda verda i el canvi climàtic. Crec també que els espais públics per a les persones són molt importants i que als pobles i ciutats en tenim molt pocs.

Que les persones vulnerables, davant una crisi, són sempre les més perjudicades.

N’és un exemple la bretxa digital que fa que els nins i nines amb menys recursos no puguin seguir el programa educatiu. També cal diversificar la nostra economia i dirigir-la envers altres activitats que no siguin sols el turisme i la construcció per poder afrontar millor les futures crisis, però per això calen inversions i temps per poder-ho capgirar. Hem vist que els productes Km0 i els comerços de proximitat són bàsics per superar-la. Iniciatives com les de Camp Mallorquí, Joves Agro-cooperatius entre moltes altres, de dur les cistelles de verdures o carn a casa, són a les que cal donar suport. Clar que hi haurà un abans i un després, haurem d’aprendre a conviure amb aquestes crisis sanitàries, perquè a un món global com el nostre no ens en queda d’altra. Però sobretot haurem de reenfocar els nostres esforços i ara més que mai mirar pels productes Km0, el petit comerç, les empreses de proximitat. No podem oblidar com de necessari que ha estat la cultura per fer més bo de dur aquest confinament.

Hem de donar les gràcies a tota la gent que de manera altruista ha penjat a les xarxes la gran oferta cultural d’aquests dies.

-¿Cómo se plantean el futuro desde su departamento?

Que cal adaptar-se a les recomanacions de salut, i per això haurem de ser imaginatius. Això la gent que treballa al costat de la cultura, ja ho fa, la creativitat és la seva eina principal. Seran imprescindibles les associacions culturals del poble, i per això ja han sortit les ajudes adreçades a elles, i posarem totes les facilitats, com hem anat fent fins ara, per poder dur a terme activitats culturals conjuntes. Ara més que mai, haurem de fer un esforç per programar grups de teatre, música, circ, artistes visuals, i qualsevol altre art, d’aquí, de Mallorca, i de la resta d’illes.

-¿Para cuándo el museo dedicado a la obra del escritor Baltasar Porcel?

És un tema amb el qual m’he posat a treballar des del primer moment, i ara com ara ja s’ha lliurat tota la documentació necessària al departament de contractació. Al final no sabem que passarà amb els romanents de l’Ajuntament, si ens els deixaran incorporar o no, ja hem cercat finançament per altres vies, concretament amb les ajudes que han sortit del departament de promoció local del Consell de Mallorca, que duen els nostres companys de Més i que servirà com a impuls a l’economia des de les necessitats dels ajuntaments. La Casa Museu, en poder, però serà.

-¿Qué diferencias destacaría entre la gestión autonómica y local?

Una de les principals diferències és l’enfocament, la política autonòmica no pot centrar-se amb un municipi en concret, sinó que ha de pensar més en global, i els problemes que tracte són també globals, en canvi, la política local tracta els problemes del dia a dia de la gent, els que influeixen directament amb les persones. De vegades, segons les àrees, la política autonòmica pot ser més distant, per sort les àrees que vaig dur jo quan vaig ser consellera, sobretot la cultura, els esports i les polítiques de joventut, et permeten tenir molta proximitat amb la gent, i això és el que més m’agrada de la política. Una altra cosa molt diferent són les mans per treballar que tens a les institucions, al govern tens més mans amb qui treballar conjuntament, als ajuntaments, i segons els departaments encara més, aquestes mans són molt poques o inexistents, això dificulta molt poder arribar a objectius que t’has imposat, però bé, per implicació no quedarà.

-¿Se ha planteado un homenaje, lápida, un monumento sencillo en memoria de los fusilados, asesinados, durante la guerra civil?

[smartslider3 slider=2]

Des del consistori, tenim clar que s’ha de treballar amb la memòria democràtica, de moment, per les circumstàncies puntuals de la regidoria, i per la situació actual, no s’han pogut dur a terme iniciatives al respecte, però ho tenim molt present.

-¿Qué cita histórica destacaría?

Si pens en un esdeveniment recent, el dia que vàrem dignificar i recuperar la memòria de molta gent oblidada durant molt d’anys, dia 1 de novembre de 2016, dia de l’obertura de la Fossa de Porreres, dia en què va sortir el primer colze republicà, dia en què començà una nova etapa per la nostra comunitat autònoma, començava el Pla de Fosses, començàvem a recuperar tots els desapareguts. Coses com aquesta valen tota una legislatura. Ara bé, un esdeveniment que marcà la història a escala global, no tan recent, però molt important, és el dia en què les dones vam poder començar a votar. El primer país a concedir el vot a les dones va ser Nova Zelanda, setembre de 1893, llavors en vingueren d’altres, com Gran Bretanya, però les dones espanyoles van haver d’esperar a la Segona República, abril de 1933, gràcies a dones valentes com Clara Campoamor Rodríguez que va defensar el dret de vot.

-¿Qué libro está leyendo?

“Cremen cels”, un recull de relats de tres autors imprescindibles Miriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens. Una experiència que ha estat possible dins el marc dels projectes innovadors que ens ha portat aquest Sant jordi confinat, i que ha portat a terme la llibreria “Rata Corner” de ciutat. Què han escollit per mi. Podem dir que el llibre m’ha triat a mi i no jo al llibre com passa habitualment, però m’encanta!! Voldria aprofitar per enviar un missatge: Recolzau les llibreries dels pobles i les dels barris de Palma, elles omplen de cultura i lletres els nostres carrers, i et coneixen tan bé que inclús poden escollir els llibres per tu.

-¿Programa de televisión?

Tenc molt poc temps per veure televisió, sóc més de pel·lícules i sèries, les darreres que ha programat IB3 de producció pròpia de les nostres illes demostren la gran qualitat del sector audiovisual, exemples com, Mai Neva a Ciutat, Amor de Cans o Pep. També algunes de les plataformes digitals com Filming, Netflitx o HBO, de les darreres, House of Cards, Homeland o The Handmaid Tale

– Dígame qué el acuerdo de gobierno… ¿funciona bien?

De moment, les coses van rodant, tenim algunes diferències sobre alguns temes, però amb diàleg i voluntat d’enteniment tot arriba a bon port, i al final, de les divergències surten oportunitats.

Com pot suposar, des de Més per Andratx, tenim moltes de ganes de veure a Joan Manera batle ben aviat, però també vull donar les gràcies a la batlessa, Katia Rouach, per a haver-nos fet sentir part d’un equip en tot moment. Són moments difícils però hi ha estat i hi és en tot moment, i això se li ha de reconèixer.