​Joan Manera i Jaume ha estat nomenat nou batle del municipi. Ho ha fet en base als pactes post-electorals de l’estiu passat. Els famosos “pactes de les pizzes”.

Per a qui encara no ho sàpiga, la fins ara batlessa ​Kàtia Rouarch ( lideressa de Proposta per les Illes al terme) ha estat substituïda per Manera, líder i portaveu de Més a Andratx. Si no hi ha res de nou, en un any just serà reemplaçat a del seu càrrec per ​Antoni Mir,​”es saig”, del PSIB-PSOE. Qui serà la primera autoritat municipal durant els dos darrers anys de legislatura.

Res a dir en un poble que té l’honor de ser el primer d’Espanya en veure ocupades les seves oficines per la Guàrdia Civil. Un poble que va veure astorat com l’aleshores batle andritxol, Eugenio Hidalgo Garcés (Partit Popular) baixava engrillonat les escales de Son Mas.

Amb aquests antecedents, no ens hem d’estranyar massa si tenim tres màxims representants en quatre anys. Tothom ha contribuït a aquest estat de coses. Oposició inclosa. Parlant d’aquesta, és de suposar que veient els difícils moments que està passant la ciutadania es posi a l’alçada de les circumstàncies. Tampoc és qüestió de posar una catifa vermella a l’equip de govern, certament. Però seria saludable un ambient menys crispat als plenaris, certament. Política de raça, la representant d’Unides Podem ha demostrat en certa consciència de la situació amb el seu vot favorable a l’investidura. Tot i que en el futur serà una dura veu de possibles denúncies. 

I què els pot esperar tant a Manera com a “es Saig”?

Gestionar una crisi. A ambdós. L’aturada econòmica pel Covid-19 ha fet molt de mal al terme. Els dos grans sectors que mouen el poble ( Turisme i Construcció) estan sortint molt afectats de l’actual aturada que vivim. Les seves respectives taxes d’acomiadaments ( i no contractacions) s’han incrementat de manera notable. No estem als nivells de la crisi del 2007. Però si la temporada qui ve no comença amb normalitat i força, no és que pugui ser igual. Podria ser pitjor. Cosa que com saben molt bé Manera i Mir va saber captar molt bé la sortint batlessa, ​Kàtia Rouarch.​

Els ajuts municipals d’aquests mesos han estat molt ben rebuts per una capa de població cada pic més àmplia. Que viu amb ànsia – massa: el consum d’ansiolítics s’ha disparat a Andratx – aquests mesos d’incertesa. Vivint d’un ERTE, i encara gràcies.

Aquest hivern pot ser francament dur. Això és el que hauran d’afrontar. Quan hi hagi temps s’hauria de valorar com toca la feina a l’ombra que ha estat fent Serveis Socials. 

Espero que ningú discuteixi necessitat d’inversió en les persones o si ens estam endeutant massa per cobrir les seves necessitats més bàsiques.

Els grans projectes municipals (poliesportiu, polígon industrial, aparcaments públics a tots els nuclis urbans del terme, vivendes de protecció oficial per a la joventut, la recuperació de l’hort de Ca’n Fasser…) hauran d’esperar. O com a mínim es frenaran.

Avui per avui, la prioritat absoluta són les persones.

I és ben possible que una gran part dels recursos dels impostos pagats per tots I cadascun de nosaltres vagin a parar a Serveis Socials. Tan sols el nivell de col·laboració que mostri el Govern de les Illes i el Consell de Mallorca podrien fer realitat alguna de les accions de govern abans esmentades. Això serà així mentre la “llei ​Montoro”​ segueixi bloquejant els molts diners que efectivament té Andratx a caixa… i no pot utilitzar. Així com les coses continuaran igual si el Consell de Mallorca no aprova definitivament les correccions a les Normes Subsidiàries que es varen enviar a l’institució fa mig any. Amb l’excusa del Sars-Cov-II, tot s’ha paralitzat a Palma. La nova escola de S’Arracó pot esperar… Potser una part de la solució als complexes problemes que podrem viure en els propers mesos podrien passar per cercar una major complicitat del potent i influent veïnat Calvià en temes comuns davant Palma.

Queda per saber com es podrà arreglar l’altre gran flanc municipal. Que no és altre que el pagament d’indemnitzacions a promotors per llicències presumiblement mal donades. O com es poden evitar més pagaments. Però aquest, és motiu d’un altre article.

Sort i encerts al nou batle-president. Els necessitarà.

El primer, es persegueix. El segon, sol ser fruit de la constància. Esperem que la confiança que entre tots dam sigui corresposta amb feina i bona gestió. Però també ( i això serà molt important) amb lleialtat entre els socis de govern.

                   Moltes gràcies. 
      Bernat Jofre i Bonet