Durem molta sort si no tanquen els centres educatius locals pel Sars-Cov-II
Molt probablement vostés s’hauran preguntat el motiu pel qual no hi han restes del primer assentament de la Conquesta a la Vila
Doncs sí, la temporada 2020 ha abaixat les seves portes. Amb unes xifres desoladores. La que havia de ser per la majoria la millor en dècades s’ha convertit la pitjor amb diferència des del 1937, quan el país era en plena Guerra Civil. Fins i tot durant la IIa Guerra Mundial vingueren turistes a Mallorca. I és que (el món al revés) aquest ha estat un any on segurament una de les poques alegries que haurem tingut molts haurà estat la collita de garroves i el seu bon preu. No els millions de turistes arribats.
Moltes incerteses ens envolten. Masses, si els sóc sincer. Durem molta sort si no tanquen els centres educatius locals pel Sars-Cov-II. Tot i que el terme d’Andratx no és massa afectat per nous casos, veurem molt difícil si la bombolla estudiantil pot aguantar tant de temps.
Necessitarem paciència. I diners: si en alguna cosa l’actual equip consistorial està d’acord és en la necessitat d’invertir – menjar, roba, llibres, el que sia – pels més necessitats. Que avui ja són legió. Per a que es facin una idea: si es fessin eleccions i els andritxols/es que han demanat ajut votassin a un sol partit, aquest potser no sortiria batle. Però el més probable és que obtingués una bona representació consistorial.
Pesta bubònica a Andratx
Molt probablement vostés s’hauran preguntat el motiu pel qual no hi han restes del primer assentament de la Conquesta a la Vila. Ni tampoc a Sant Elm. Tan sols torres de defensa, en general – no totes – construïdes més tard. La raó és quan va venir la pesta bubònica a Andratx – mitjan segle catorze – i veient la mortalitat ( més de la meitat de la població morí per aquella epidèmia ) el senyor feudal del terme, bisbe de Barcelona, va decidir calar foc a les certament poques cases de fusta que hi havien. Un assentament de pedra aparegué al seu lloc. És un dels passatges foscos de Mallorca. I dic Mallorca car el mateix va passar a diversos indrets de l’illa.
¿Hem de tenir esperança? Si. Però també seny. I deixar de voltar pel mig si no és estrictament necessari. No fos cas que acabem cremats i sense casa com els nostres avantpassats.
Durem molta sort si no tanquen els centres educatius locals pel Sars-Cov-II
Molt probablement vostés s’hauran preguntat el motiu pel qual no hi han restes del primer assentament de la Conquesta a la Vila
Doncs sí, la temporada 2020 ha abaixat les seves portes. Amb unes xifres desoladores. La que havia de ser per la majoria la millor en dècades s’ha convertit la pitjor amb diferència des del 1937, quan el país era en plena Guerra Civil. Fins i tot durant la IIa Guerra Mundial vingueren turistes a Mallorca. I és que (el món al revés) aquest ha estat un any on segurament una de les poques alegries que haurem tingut molts haurà estat la collita de garroves i el seu bon preu. No els millions de turistes arribats.
Moltes incerteses ens envolten. Masses, si els sóc sincer. Durem molta sort si no tanquen els centres educatius locals pel Sars-Cov-II. Tot i que el terme d’Andratx no és massa afectat per nous casos, veurem molt difícil si la bombolla estudiantil pot aguantar tant de temps.
Necessitarem paciència. I diners: si en alguna cosa l’actual equip consistorial està d’acord és en la necessitat d’invertir – menjar, roba, llibres, el que sia – pels més necessitats. Que avui ja són legió. Per a que es facin una idea: si es fessin eleccions i els andritxols/es que han demanat ajut votassin a un sol partit, aquest potser no sortiria batle. Però el més probable és que obtingués una bona representació consistorial.
Pesta bubònica a Andratx
Molt probablement vostés s’hauran preguntat el motiu pel qual no hi han restes del primer assentament de la Conquesta a la Vila. Ni tampoc a Sant Elm. Tan sols torres de defensa, en general – no totes – construïdes més tard. La raó és quan va venir la pesta bubònica a Andratx – mitjan segle catorze – i veient la mortalitat ( més de la meitat de la població morí per aquella epidèmia ) el senyor feudal del terme, bisbe de Barcelona, va decidir calar foc a les certament poques cases de fusta que hi havien. Un assentament de pedra aparegué al seu lloc. És un dels passatges foscos de Mallorca. I dic Mallorca car el mateix va passar a diversos indrets de l’illa.
¿Hem de tenir esperança? Si. Però també seny. I deixar de voltar pel mig si no és estrictament necessari. No fos cas que acabem cremats i sense casa com els nostres avantpassats.
Compartir