Necessita la ciutadania andritxola un Defensor?

Com algú haurà endevinat, era una figura híbrida, que es trobava a mig camí entre el jutge de pau rural i el defensor del Poble

Aquell ciutadà normalment mesurat en les seves paraules, experimentat vitalment i amb una reputació sense cap taca

Fa poc, vaig assistir a una animada conversa entre andritxols i andritxoles. Discutien sobre si el model de garanties ciutadanes imperants a altres viles mallorquines podria ser importat a Andratx. És a dir, si la figura del Defensor del Poble seria adient en un terme com el nostre.

Fins no fa molt, a la societat rural mallorquina ja existia aquest personatge. Era l’”homo bo”. Aquell ciutadà normalment mesurat en les seves paraules, experimentat vitalment i amb una reputació sense cap taca. En qui la resta de comunitat posava les seves esperances en quan a possibles resolucions de conflictes. Queixes davant el capellà o batle de torn, mediacions per herències, fites, dots matrimonials i “estims” (en llenguatge actual, liquidacions) dels pagesos quan partien d’una possessió… Quan no es veia una solució clara entre els litigants, sempre hi havia algú que el cridava. La qüestió era que les disputes no arribassin més enllà dels límits del municipi respectiu.

Hem de ser conscients que ja no som tan sols mallorquins

Com algú haurà endevinat, era una figura híbrida, que es trobava a mig camí entre el jutge de pau rural i el defensor del Poble. Més institucional, més urbà. A una Mallorca on la paraula encara tenia un valor. Com a idea, no em semblaria malament. Sobretot, ara que pel que sembla, els Jutjats de Pau poden partir de les zones agràries d’Espanya. Andratx no en serà cap excepció: el més probable és que en un futur no gaire llunyà el terme ja no tingui cap representació judicial.

Ara bé, aquí, hi haurien tres preguntes a fer. La primera és qui hauria de pagar la nova institució. La segona, si aquest terme encara compta amb una persona d’aquestes característiques. Ben vist per tota la població – hem de ser conscients que ja no som tan sols mallorquins, ni tan sols peninsulars: la societat de l’antic “Pariatge” ha canviat radicalment en quarantaanys- dialogant, culte, pacient, xerrador i amb la suficient capacitat de convenciment per a posar d’acord els seus conciutadans. I la tercera – i probablement la més important – quin impacte podria tenir sobre una administració local que pel que sembla, mesura la seva capacitat de rectificació segons hi pugui haver o no una sentència judicial en contra.

I és en el darrer punt que exposo els meus seriosos dubtes sobre la seva utilitat pràctica. No per qui es fes càrrec de la factura o si hi hagués algú més o menys de fiar.