Reflexions de pandèmia

Les distàncies són ben poques. Com si res hagués passat. Com si el món no s’hagués aturat, com si al planeta no hi haguessin milions de morts per un virus

Com a regla general, l’acompliment de les recomanacions higièniques per fer front al virus SARS-Cov-II és força elevat a la població del terme d’Andratx. Incloc S’Arracó: el brot ocorregut fa dues setmanes a la pedania ha tingut bastant més a veure amb activitats esportives o l’existència de locals petits i no molt ventilats que no pas a l’inconsciència col·lectiva. El resultat és el que sabem: desenes de ciutadans infectats, tres bars tancats i el camp de futbol clausurat. Però en general, també els “raconers” han estat a l’alçada de les circumstàncies. Si no hagués estat així, tan sols a la petita vila el nombre d’habitants afectats pel virus es podria comptar per centenars de persones.

No obstant, les coses es poden millorar

I és que costa dir-ho, però es veuen certs símptomes de relaxació. L’entrada a l’escola pública, per exemple. Es va començar el curs amb un estricte horari i unes instruccions molt precises. Els pares foren avisats: no es podien acumular els escolars davant el portal d’entrada. Es podia córrer el perill de tancament si un inspector venia a Andratx i observava un nul acompliment de les normes de la Conselleria . A tal efecte, es disposà una circular a totes les famílies amb les portes i horaris adients pels seus fills.

El Pa Nostre de Cada Dia a la porta principal

El rigor ha durat menys d’un mes. Des de fa tres setmanes, les acumulacions són el Pa Nostre de Cada Dia a la porta principal d’”Es Vinyet”. Famílies que han de dur els infants a les nou i vint ja hi són a les nou. Amb les conseqüents acumulacions humanes i de material: els qui entren més tard solen dur bicicletes, patins i ocupen molt de lloc que en teoria haurien de mester els més petits per jugar els minuts abans d’entrada al recinte. La Policia Local tan sols pot dirigir el trànsit. I encara.

El més curiós és que els pares i mares xerren entre ells, com sempre. Les distàncies són ben poques. Com si res hagués passat. Com si el món no s’hagués aturat, com si al planeta no hi haguessin milions de morts per un virus o ningú hagués escrit res des de l’escola al respecte. És xocant. Després, ens enrecordarem de Santa Bàrbara quan trona si el proper brot no es focalitza a Ca’n Prima, sinó a… Es Vinyet.

Com a societat, no hem d’esperar que ens renyin

safinestra2020_gifecotorres

És un miracle que havent-se oblidat les mesures preventives d’aquesta manera la malaltia no s’hagi estès més. Com a societat, no hem d’esperar que ens renyin, que ens ho diguin tot. És ridícul. Innecessari. Som majors d’edat i ens hi jugam massa per anar temptant la sort. Si tenim un fill que entra a una hora i per una porta en concret, és per alguna raó. No perquè enguany el claustre d’Es Vinyet vulgui jugar a la oca amb els pares i mares.

Més solidaritat, per favor. Abastament fan els docents anant amunt i avall per – a més a més – fer de policies.

Moltes gràcies
Bernat Jofre i Bonet

vilaAndratx

Informació del municipi d’Andratx