Andratx

Quan parteix un dels nostres

En un instant, en Toni "Bosca" va partir. Ja no és entre nosaltres. Amic dels seus amics

Ahir, mentres treballava, escoltava les sirenes udolar devora ca meva. Per la repetició i diversitat de sons, era evident que algun denou havia passat.

El que no podia imaginar és que la desgràcia no em pogués tocar tant de prop.

Ni a servidor, ni a tots els nats el 1968 a Andratx, amb qui cada estiu disfrutava de fer bulla. En un instant, en Toni «Bosca» va partir. Ja no és entre nosaltres. Amic dels seus amics, bon conversador i amant de la seva terra i tradicions. Per damunt de tot, el seu Port d’Andratx. On es sentia segur i còmode. Molt més que a cap altre capital o país on hagués estat. Certament l’enyorarem. Amb tots els seus defectes i – per suposat – amb les seves virtuts. Que de molt, superaven les primeres. No varen ser poques les vegades que vingué a Son Esteve, acompanyant son pare, car som veïnats fiters. Deixa un buit gran: en Toni era aquell tipus de persones que se feia estimar. Es trobàs especialment inspirat o no. Mai el vaig sentir queixar-se de la seva mala sort o desgràcia. Tot i que darrerament en tenia sobrades raons. Particularment durant el darrer any. I no obstant encara tenia forces per riure. Així era ell. Descansi en Pau.

Bernat Jofre i Bonet
A %d blogueros les gusta esto: