Quan parteix un dels nostres

Ahir, mentres treballava, escoltava les sirenes udolar devora ca meva. Per la repetició i diversitat de sons, era evident que algun denou havia passat.

El que no podia imaginar és que la desgràcia no em pogués tocar tant de prop.

Ni a servidor, ni a tots els nats el 1968 a Andratx, amb qui cada estiu disfrutava de fer bulla. En un instant, en Toni “Bosca” va partir. Ja no és entre nosaltres. Amic dels seus amics, bon conversador i amant de la seva terra i tradicions. Per damunt de tot, el seu Port d’Andratx. On es sentia segur i còmode. Molt més que a cap altre capital o país on hagués estat. Certament l’enyorarem. Amb tots els seus defectes i – per suposat – amb les seves virtuts. Que de molt, superaven les primeres. No varen ser poques les vegades que vingué a Son Esteve, acompanyant son pare, car som veïnats fiters. Deixa un buit gran: en Toni era aquell tipus de persones que se feia estimar. Es trobàs especialment inspirat o no. Mai el vaig sentir queixar-se de la seva mala sort o desgràcia. Tot i que darrerament en tenia sobrades raons. Particularment durant el darrer any. I no obstant encara tenia forces per riure. Així era ell. Descansi en Pau.

Bernat Jofre i Bonet

vilaAndratx

Informació del municipi d’Andratx