Cultura a Andratx, o quan el moviment es demostra caminant
Andratx torna a emprendre, poc a poc, un cert aire de normalització cultural amb aquest acte
A l’aljub de Son Mas un recital poètic, fet desgraciadament inusual per aquestes contrades.
Andratx torna a emprendre, poc a poc, un cert aire de normalització cultural amb aquest acte
Ha estat un combat d’ excel·lents lletristes, en Biel Mesquida i en Nicolau Dols. Aquest darrer veïnat d’Andratx degut al seu matrimoni amb na Maria “Morella”.
Diverses coses positives: en primer lloc, celebrar que Andratx torna a emprendre, poc a poc, un cert aire de normalització cultural amb aquest acte. Previst des d’abans de l’aparició del Sars-Cov-II a les nostres vides.
El segon punt a remarcar, la bona organització en quan a mesures sanitàries es refereix. Distàncies entre cadires, vidres oberts durant tot el poemari, gel a lliure disposició pels assistents…
Bona resposta de la ciutadania
La tercera qüestió a ressaltar, la bona resposta de la ciutadania. Tres quarts de sala eren ocupats per atents oïdors. Tenint en compte l’hora, el caràcter de la trobada i la seva relativa poca difusió, es pot parlar d’èxit.
En darrer terme, un clàssic. De sis partits polítics que composen l’arc parlamentari local, tan sols un va fer acte de presència. Tots els altres – bé sien de la coalició de Govern, bé de l’oposició – no hi han participat, tot i estar oficialment convidats.
Que després ningú es queixi si nota que els representants del món cultural no van del seu partit. Normal: el moviment es demostra caminant, no prometent l’oro i el moro cada quatre anys.
Bernat Jofre i Bonet
