El mestre de la Llum

S’ha fet la Llum ( i jo, que me n’alegro )

Molts hem imaginat (i ens agradaria)
que a ca nostra vingués la Grossa,
al portal deixàs sa bossa,
i – ah,xampany! – féssim la nit el dia.

Al Pariatge, tristos no hauríem d’estar,
nogensmenys enfadats, ni tan sols desagraïts:
que qui per nós pensa, decidit ha il·luminar-nos.
Home o dona, ancians i joves, grans o petits.

Celebrem-ho: nostra conhort ratlla l’infinit!
Ara veurem La Llum com a poble ungit.
Adesiara ens donarà seguretat, passió i Camí
diners i benaurança,sens distingir amo ni destí.

Benvingut, senyor de les faroles,
De les brutes llànties o la fosca nit,
i per molts d’anys ens il·luminis
amb destra passa,amb innegable esperit.

Treballaràs de nit, de dia estiraràs cansalada,
i en caure el sol començaràs el jornal:
el “foscando” diu si un llum pega flamada,
fent llum a finestres i portals.

Has de fer planta, estimat amic:
impecable “sereno” dels “leds” i ploms,
amb casaca, levita, guants i cotxe elèctric.

Enveja fas, amic, tant pel sou com per l’horari,
trescant entre moixos foscos, putes i ombres
sens control, agulles ni rosari.

Procura encendre bé el llum, a veinats…i a veïnades.
Que ho puguis disfrutar molts d’anys, “mon ami”,
procurant no fer renou…al baixar per les canonades.

I que aquest poema, llarg, enrevessat i potser dolent,
et demano no et tregui ni l’humor o ta eterna rialla,
que ja veurem com surt l’experiment: paga el poble, naturalment.

Com també aquest bard demana
( de sentit comú és )
que aquest vers sigui admès:
som nosaltres els ciutadans qui anualment pagam impostos,
al Consolat, a Madrid o a la Cúria, però no a l’inrevés.

Andratx, 11/III/2021