Moció de censura?

I és que diu la teoria política que per posar fi de forma abrupta a un govern hi han d’haver causes sòlides

Pensi el lector en quines àrees podrien haver caigut en símptomes de mala governança durant els darrers dos anys a Son Mas

Ja fa un cert temps que un rum-rum va envaïnt la Vila, Port , Sant Elm i S’Arracó. “Amb es saig de batlle, pot venir una desgràcia”. Els qui mai varen trobar res d’especial en aquells anys que desembocaren amb la Guàrdia Civil irrompent a l’ajuntament. Pareix que ningú se’n recordi, però Andratx va ser sinònim de males pràctiques en la governabilitat. Pèssima gestió d’aquell moment que avui es van traduint en sentències milionàries contra l’erari públic. Pensi el lector qui governava Andratx.

Però aquest és un detall sense importància: encara que sigui un dels pocs que no va viure aquella època, en Toni Mir ( “es saig” ) no mereix dur la vara de màxim regidor del terme. Pel que sigui, fa por.

Així van justificant la necessitat d’una moció de censura. O d’un canvi de parella. Tot plegat recorda els rumors que feien córrer els principals periòdics conservadors de l’Espanya postfranquista quan es mencionava la possibilitat d’un Estatut d’autonomia per a Catalunya i Euskadi: “la España rota genera ruido de sables”, solien titular “ABC”, “Ya” o “El Alcázar”.

No pareix que la corrupció o el benefici propi estigui sent la tònica general d’aquesta legislatura

Hi ha un altre factor que fa d’aquests moments uns dies peculiars. I és que diu la teoria política que per posar fi de forma abrupta a un govern hi han d’haver causes sòlides. Corrupció, malbaratament de recursos públics en benefici propi, nepotismes, contractacions dubtoses…o gestió catastròfica. Pensi el lector en quines àrees podrien haver caigut en símptomes de mala governança durant els darrers dos anys a Son Mas. I quins partits en són responsables. És una reflexió interessant. Sobretot pel que pugui venir a partir d’ara….

En el cas de que efectivament es trenqui l’actual pacte, caldrà estar molt atent a escoltar les raons donades. No pareix que la corrupció o el benefici propi estigui sent la tònica general d’aquesta legislatura. Tampoc les contractacions fora de la llei. Altra cosa és la gestió. De la qual sí és cert que en podríem parlar llargament. Però sincerament: des de fora, no fa l’impressió de que aquest sigui el pitjor Govern que hagi passat per la Cúria.

Hauran de tenir molt present els hipotètics promotors d’un possible incompliment del pacte que la població veurà més un “canvi de cromos” que cap altra cosa.Com que els boicots d’ acords postelectorals solen deixar petjada. Que a un poble petit com aquest, la gent no sol oblidar: possiblement les properes eleccions podrien deparar sorpreses en aquest sentit.

També s’ha de pensar un altre factor, no menys important. Si hi ara hi ha una petita esperança de copagament solidari entre Govern i Ajuntament en quan a condemnes en contra del segon pels citats anys de mala governança, serà molt difícil que aquest acord es faci efectiu amb un Consistori diferent al que s’havia pactat al principi de legislatura. Molt.

Com complicades d’aprovar seran les Normes Subsidiàries. Que – recordo a qui no ho sàpiga – encara no ho estan. Amb un Consell de Mallorca del mateix color polític que el del regidor d’urbanisme i – si el deixen – futur batlle. Però si és obligat a dimitir abans d’hora, no és massa complicat suposar que les passes donades per a la definitiva aprovació de les NNSS podrien quedar en paper mullat.

I qui diu NNSS, diu ajuts extraordinaris europeus, del Consell, dels fons FEDER, del Consorci de la Serra de Tramuntana…molts de recursos, en definitiva. No és una amenaça: és una constatació del que sol passar amb un ajuntament quan s’incompleixen els pactes. A Mallorca, Catalunya, València, La Manxa… la història és la mateixa per totes bandes i sol tenir el mateix final. El partit que té la clau dels diners és fet fora del govern local – pel que sigui – i a partir d’aquell moment, el municipi entra en una espècie de paràlisi inversora notable. Raó: no ha arribat un duro. O euro.

Però si jo fos l’oposició, me n’afluixaria…

No ho sé. Però si jo fos l’oposició, me n’afluixaria bastant de maniobres en l’obscuritat. La política és aprofitar el moment. Però amb responsabilitat. Per tant, ara que cadascú aguanti el que vulgui, pugui i va triar en el seu dia, quan era hora de negociar i no va en va voler. O saber. I és que com deien els padrins, el que en bon mallorquí se’n diu “figurera”- en el fons, la clau de la situació – sol ser més poc pràctica que una reunió de calàpots sense aigua. I en aquest cas, manca sentit pràctic i sobra ego.

Moltes gràcies. 
Bernat Jofre i Bonet

vilaAndratx

Informació del municipi d’Andratx