Tot el poble en va ple, és motiu de comentaris i entusiasme: l’Andratx C.E. ha entrat finalment al futbol professional.
Segona divisió nacional. Semblava un impossible: qui escriu aquestes línies ha vist jugar el club a les categories regionals de l’illa.
Partits en camps petits, jugadors un tant de tornada, futbol brusc… aquests són els records de molts andritxols quan es parla de Sa Plana. Un camp comprat per subscripció popular els anys vint del segle passat. Amb un aspecte molt diferent a l’actual.
Avui l’equip s’ha professionalitzat molt. Amb una estructura realment envejable, on la formació infantil és la prioritat, potser més la marxa esportiva del primer equip masculí.
L’ascens no és cap casualitat. Ha estat l’esforç col·lectiu de molts andritxols i andritxoles. Seria injust no recordar les diverses Juntes Directives que han anat fent d’aquesta agrupació esportiva una realitat social ara ja imprescindible al terme. Des de Josep Borràs, Joan Forteza, Diego Gonzalvo, Bernat “de ses Casotes”, Gabriel “Conré”, Gaspar Rosselló “Peretela” i tants d’altres que oblido.
No hauríem de caure en empreses fora del sentit comú…
Ara ve un repte majúscul. I que sigui una realitat depèn en gran part de la disposició econòmica que pugui tenir el club. No hauríem de caure en empreses fora del sentit comú que fins ara ha fet gala l’entitat. Masses esquadres han desaparegut per culpa de fer les coses malament en pujar de categoria.
Visca l’Andratx, si. Amb seny. I sentit de la responsabilitat.
Tot el poble en va ple, és motiu de comentaris i entusiasme: l’Andratx C.E. ha entrat finalment al futbol professional.
Segona divisió nacional. Semblava un impossible: qui escriu aquestes línies ha vist jugar el club a les categories regionals de l’illa.
Partits en camps petits, jugadors un tant de tornada, futbol brusc… aquests són els records de molts andritxols quan es parla de Sa Plana. Un camp comprat per subscripció popular els anys vint del segle passat. Amb un aspecte molt diferent a l’actual.
Avui l’equip s’ha professionalitzat molt. Amb una estructura realment envejable, on la formació infantil és la prioritat, potser més la marxa esportiva del primer equip masculí.
L’ascens no és cap casualitat. Ha estat l’esforç col·lectiu de molts andritxols i andritxoles. Seria injust no recordar les diverses Juntes Directives que han anat fent d’aquesta agrupació esportiva una realitat social ara ja imprescindible al terme. Des de Josep Borràs, Joan Forteza, Diego Gonzalvo, Bernat “de ses Casotes”, Gabriel “Conré”, Gaspar Rosselló “Peretela” i tants d’altres que oblido.
No hauríem de caure en empreses fora del sentit comú…
Ara ve un repte majúscul. I que sigui una realitat depèn en gran part de la disposició econòmica que pugui tenir el club. No hauríem de caure en empreses fora del sentit comú que fins ara ha fet gala l’entitat. Masses esquadres han desaparegut per culpa de fer les coses malament en pujar de categoria.
Visca l’Andratx, si. Amb seny. I sentit de la responsabilitat.
Compartir
Me gusta esto: