Disculpes i necessària autocrítica

Fa uns dies, una bella persona em va preguntar si em presentaré a batle les properes eleccions. Si estava preparant amb més gent una llista popular i independent. Vaig tirar d’apreci cap a qui m’ho deia, un dels meus millors amics:

– No cometré aquest error amb dos preadolescents a ca nostra. Encara més: estam a les portes d’una crisi inflacionista sense masses precedents. No és un bon moment per dedicar-se a la política local. No t’enfadis, però aquesta s’ha convertit en un passatemps de funcionaris, jubilats i milionaris. Però no d’autònoms que paguen IVA.- el meu interlocutor callà. Sabia que duia molta raó, però continuà:

– I no trobes que faries millor anant als despatxos de Son Mas que escrivint públicament sobre l’equip de govern? – i aquí, la meva perplexitat superà certs límits: pensava que amb els anys les societats poden madurar. Però potser no: en una comunitat petita, una crítica, per petita que sigui, pot coure el doble segons qui l’expressi i per quin medi. En la meva ingenuïtat, creia que la capacitat d’encaixar cops anava en el sou públic. Probablement anava equivocat, com en altres tantes coses.

Si servidor s’ha de disculpar, ho farà: per sort o per desgràcia, l’educació per damunt de tot. 

Però mirat sincerament: el sentit comú diu que la petició d’exculpació ha de ser mútua. No només d’una banda. S’han de saber reconèixer errors de gestió, si s’han donat. És el més just. No?

Bona feta impulsada

I és que després de 111 anys de la seva mort, es reconeix la figura d’un dels mallorquins vinculats a Andratx – de fet, era palmesà de naixement – més importants del s. XIX: Jaume Roca i Bauçà. El “mestre gerrer”. Bona feta impulsada per aquest equip de Govern. Com la convocatòria de sis noves places de policia local. A veure si poc a poc normalitzam el nombre d’efectius…

Moltes gràcies. 
Bernat Jofre I Bonet 

vilaAndratx

Informació del municipi d’Andratx