Mollets de Camp de Mar: masses preguntes per poques respostes
És molt difícil creure que no hi ha hagut cap contacte oficial al respecte que en tot el temps que la tramitació ha necessitat per arribar al seu punt final…
És molt difícil creure que no hi ha hagut cap contacte oficial al respecte que en tot el temps que la tramitació ha necessitat per arribar al seu punt final…
Hem sabut que la Demarcació de Costes de les Illes Balears ja ha finalitzat – de fet, les obres ja han estat adjudicades, això vol dir que la tramitació pot haver durat mesos, si no anys – l’expedient per a l’esbucament dels històrics molls de la “Platja de les Dones”. Ho fa amb el subterfugi de que es tracta d’una edificació que no acompleix cap normativa vigent, és en desús i – les coses com siguin – el seu estat de manteniment és més que deficient.
Seguint aquets raonament, la majoria de molls privats que la mateixa Costes ha donat concessió administrativa haurien de córrer la mateixa sort. Si seguim l’articulat de la pròpia Llei de Costes, aquesta estipula que les infraccions greus caduquen als dos anys. Tenint en compte aquest punt, hom no entén com és que es vol aplicar la piconadora a un moll construït a la primeria del s.XX. Pareix contradictori.
Però la sorpresa no decreix: en el plenari de dijous 31/IX/2021 llegeixo la votació unànime al plenari andritxol demanant l’aturada del projecte de demolició.
Qui sàpiga una mica el que són les Administracions Públiques a nivell estatal, coneixerà perfectament la obligatorietat en quant a comunicacions oficial entre institucions. Per tant, és molt difícil creure que no hi ha hagut cap contacte oficial al respecte que en tot el temps que la tramitació ha necessitat per arribar al seu punt final. És complicat dar com a bona l’explicació de que en tot aquest temps l’Ajuntament d’Andratx no ha tingut coneixement de les intencions del regulador costaner. Si fos així, el defecte de forma seria de llibre. Més encara: presumptament, s’havia de conèixer la voluntat de la Demarcació perquè qui ha pogut donar el permís de demolició ha estat o ha de ser aquest Consistori. Perquè una cosa és certa: sense els permisos municipals, aquesta acció seria o serà quasi impossible. No parlarem de còmplices necessaris, però la impressió és aquesta, certament. Masses preguntes per molt poques respostes, si som sincers.
Sigui per qui sigui, el que és evident és que Andratx és a punt de perdre un dels seus puntals sentimentals i turístics més grans. Si volem reforçar el discurs oficial de que el turisme de qualitat és necessari, no és treient de l’imaginari col·lectiu llocs amb caràcter com el Moll de Ses Dones. Sinó arreglant-lo i fent-lo servir de lloc de trobada. Bé per a la ciutadania, bé per esdeveniments esportius o culturals. Però el que no aporta cap Valor Afegit és treure de cop i volta un paisatge retratat com a una de les principals imatges de Mallorca, si fem cas d’Instagram i Twitter, autèntics termòmetres del que passa al mòn. Juntament amb el merlet neoclàssic de Son Marroig ,el Torrent de Pareis i Palma vista des del mar.
Faria molt bé Aina Calvo – Delegada del Govern – en parlar amb Almudena Domínguez Garcés, Cap de la Demarcació de Costes a les Illes i subordinada seva. I fer-li entendre que certs sentiments comuns poden estar per sobre de complicades maniobres legals, sovint incomprensibles pel comú dels mortals. Andratx li ho agrairia. Toni Mir i Salvà (”es saig”), encara més: pels andritxols i andritxoles serà realment difícil d’entendre que el seu batle no pugui fer valer els seus punts de vista als seus companys de Ciutat. Molt, la veritat sia dita.
És molt difícil creure que no hi ha hagut cap contacte oficial al respecte que en tot el temps que la tramitació ha necessitat per arribar al seu punt final…
Hem sabut que la Demarcació de Costes de les Illes Balears ja ha finalitzat – de fet, les obres ja han estat adjudicades, això vol dir que la tramitació pot haver durat mesos, si no anys – l’expedient per a l’esbucament dels històrics molls de la “Platja de les Dones”. Ho fa amb el subterfugi de que es tracta d’una edificació que no acompleix cap normativa vigent, és en desús i – les coses com siguin – el seu estat de manteniment és més que deficient.
Seguint aquets raonament, la majoria de molls privats que la mateixa Costes ha donat concessió administrativa haurien de córrer la mateixa sort. Si seguim l’articulat de la pròpia Llei de Costes, aquesta estipula que les infraccions greus caduquen als dos anys. Tenint en compte aquest punt, hom no entén com és que es vol aplicar la piconadora a un moll construït a la primeria del s.XX. Pareix contradictori.
Però la sorpresa no decreix: en el plenari de dijous 31/IX/2021 llegeixo la votació unànime al plenari andritxol demanant l’aturada del projecte de demolició.
Qui sàpiga una mica el que són les Administracions Públiques a nivell estatal, coneixerà perfectament la obligatorietat en quant a comunicacions oficial entre institucions. Per tant, és molt difícil creure que no hi ha hagut cap contacte oficial al respecte que en tot el temps que la tramitació ha necessitat per arribar al seu punt final. És complicat dar com a bona l’explicació de que en tot aquest temps l’Ajuntament d’Andratx no ha tingut coneixement de les intencions del regulador costaner. Si fos així, el defecte de forma seria de llibre. Més encara: presumptament, s’havia de conèixer la voluntat de la Demarcació perquè qui ha pogut donar el permís de demolició ha estat o ha de ser aquest Consistori. Perquè una cosa és certa: sense els permisos municipals, aquesta acció seria o serà quasi impossible. No parlarem de còmplices necessaris, però la impressió és aquesta, certament. Masses preguntes per molt poques respostes, si som sincers.
Sigui per qui sigui, el que és evident és que Andratx és a punt de perdre un dels seus puntals sentimentals i turístics més grans. Si volem reforçar el discurs oficial de que el turisme de qualitat és necessari, no és treient de l’imaginari col·lectiu llocs amb caràcter com el Moll de Ses Dones. Sinó arreglant-lo i fent-lo servir de lloc de trobada. Bé per a la ciutadania, bé per esdeveniments esportius o culturals. Però el que no aporta cap Valor Afegit és treure de cop i volta un paisatge retratat com a una de les principals imatges de Mallorca, si fem cas d’Instagram i Twitter, autèntics termòmetres del que passa al mòn. Juntament amb el merlet neoclàssic de Son Marroig ,el Torrent de Pareis i Palma vista des del mar.
Faria molt bé Aina Calvo – Delegada del Govern – en parlar amb Almudena Domínguez Garcés, Cap de la Demarcació de Costes a les Illes i subordinada seva. I fer-li entendre que certs sentiments comuns poden estar per sobre de complicades maniobres legals, sovint incomprensibles pel comú dels mortals. Andratx li ho agrairia. Toni Mir i Salvà (”es saig”), encara més: pels andritxols i andritxoles serà realment difícil d’entendre que el seu batle no pugui fer valer els seus punts de vista als seus companys de Ciutat. Molt, la veritat sia dita.
Compartir
Me gusta esto: