Orgull d’Andratx
El premi atorgat a en Biel no és flor d’un dia, precisament. Més aviat al contrari: podríem dir que aquest Octubre és el premi a la constància i el treball callat durant anys
El premi atorgat a en Biel no és flor d’un dia, precisament. Més aviat al contrari: podríem dir que aquest Octubre és el premi a la constància i el treball callat durant anys
Amb emoció ,més d’un andritxol i andritxola degué rebre ahir la notícia: enguany en Gabriel Ensenyat,( «Verd», pels propers ), era premiat amb el Premi Octubre d’assaig.
M’atreviria a dir que aquest guardó és una de les cinc notícies culturals més destacables protagonitzada per andritxols desde fa cinquanta anys. Possiblement sigui un motiu de reflexió, però sens dubte, és així.
El prestigi no es guanya en un dia
El premi atorgat a en Biel no és flor d’un dia, precisament. Més aviat al contrari: podríem dir que aquest Octubre és el premi a la constància i el treball callat durant anys. De consultar fonts quasi desconegudes, tan sols abastables a gent de confiança. Com és el seu cas. El prestigi no es guanya en un dia. Feina, en definitiva, del que molt vulgarment diem «rata de biblioteca», i ell em perdonarà. Sincerament, és ben possible que no sigui el darrer premi de’n Gabriel.
Enhorabona, amic: saps dur el nom d’ Andratx amb dignitat i discreció. En una setmana que hem viscut escenes més pròpies d’adolescents que de responsables públics, és d’agrair.
Moltes gràcies. Bernat Jofre i Bonet
