Serà en els propers partits quan el conjunt de la Vila començarà a donar forma – o no – a les seves possibilitats reals a la categoria.
Però vius i ungles, com diem aquí. El que avui són flors, demà podrien ser plors.
Des de fa unes setmanes, tot el terme assisteix un tant atònit a la trajectòria del Club Esportiu Andratx a la recentment inaugurada “segona divisió RFEF”. Un curiós invent, per altra banda. Però aquest seria objecte d’un altre article, no ens desviem. Comentava que aquest “Senat futbolístic” andritxol està entre sorprès, admirat i content a la vegada. Sorprès perquè en un terç del campionat l’Andratx ha fet quasi la meitat dels punts necessaris per a salvar-se. Objectiu real dels blauets per aquesta temporada: assegurar la permanència.
Ara bé, després de posar merescudament en Valor aquest inici de campionat – s’ha de ressaltar que el C.E. Andratx és un nouvingut a la categoria – també s’ha de saber contra qui han jugat els “galls”. I s’ha de reconèixer que, Espanyol B i Numància apart, el conjunt de Sa Plana ha tingut un calendari no fàcil, però sí més tranquil del que hauria pogut ésser en un començament. Serà en els propers partits quan el conjunt de la Vila començarà a donar forma – o no – a les seves possibilitats reals a la categoria.
Per tant, tots hauríem de tenir els peus en terra. Tots estarem d’acord que el doble ascens – de Tercera a Primera RFEF en dos anys – seria molt emocionant per als jugadors. També per a tots els que ens agrada l’esport, i el futbol en general. Però atenció: perjudicial per a encaixar un projecte sòlid. Els precedents del Palamós, del mateix Numància o del RCD Mallorca ens haurien de fer reflexionar: tot el que puja com l’escuma, sol baixar sense deixar rastre. Comento el darrer perquè si ens fixam bé a la classificació del Grup III de la Segona RFEF, del “play-off” d’ascens al de descens hi han només sis punts. És evident que tant el grup de jugadors com el cos tècnic ho deuen saber.
Per tant, enhorabona. Però vius i ungles, com diem aquí. El que avui són flors, demà podrien ser plors.
VilaAndratx.com 
Serà en els propers partits quan el conjunt de la Vila començarà a donar forma – o no – a les seves possibilitats reals a la categoria.
Però vius i ungles, com diem aquí. El que avui són flors, demà podrien ser plors.
Des de fa unes setmanes, tot el terme assisteix un tant atònit a la trajectòria del Club Esportiu Andratx a la recentment inaugurada “segona divisió RFEF”. Un curiós invent, per altra banda. Però aquest seria objecte d’un altre article, no ens desviem. Comentava que aquest “Senat futbolístic” andritxol està entre sorprès, admirat i content a la vegada. Sorprès perquè en un terç del campionat l’Andratx ha fet quasi la meitat dels punts necessaris per a salvar-se. Objectiu real dels blauets per aquesta temporada: assegurar la permanència.
Ara bé, després de posar merescudament en Valor aquest inici de campionat – s’ha de ressaltar que el C.E. Andratx és un nouvingut a la categoria – també s’ha de saber contra qui han jugat els “galls”. I s’ha de reconèixer que, Espanyol B i Numància apart, el conjunt de Sa Plana ha tingut un calendari no fàcil, però sí més tranquil del que hauria pogut ésser en un començament. Serà en els propers partits quan el conjunt de la Vila començarà a donar forma – o no – a les seves possibilitats reals a la categoria.
Per tant, tots hauríem de tenir els peus en terra. Tots estarem d’acord que el doble ascens – de Tercera a Primera RFEF en dos anys – seria molt emocionant per als jugadors. També per a tots els que ens agrada l’esport, i el futbol en general. Però atenció: perjudicial per a encaixar un projecte sòlid. Els precedents del Palamós, del mateix Numància o del RCD Mallorca ens haurien de fer reflexionar: tot el que puja com l’escuma, sol baixar sense deixar rastre. Comento el darrer perquè si ens fixam bé a la classificació del Grup III de la Segona RFEF, del “play-off” d’ascens al de descens hi han només sis punts. És evident que tant el grup de jugadors com el cos tècnic ho deuen saber.
Per tant, enhorabona. Però vius i ungles, com diem aquí. El que avui són flors, demà podrien ser plors.
Compartir
Me gusta esto: