Pressupost

Elaborar un pressupost sempre és una feina poc agraïda. Però bàsica per a qualsevol responsable de corporació, sigui aquest designat per una força política o professional de la gestió empresarial.

El que la ciutadania vol són menys belles paraules i més fets

De fet, és el mínim que se’ls demanarà a ambdós, bé sia per part de la ciutadania, bé per part dels accionistes. En l’àmbit privat, la no presentació del «year budget» o previsions anuals és causa quasi immediata de cessament pel CEO – ara en diuen així, del Conseller Delegat- i el seu equip directiu. Els propietaris -els grans accionistes- poden considerar el fet com a una manca d’implicació en la companyia, de la qual es sol cobrar generosament. També de deixadesa, pecat capital en l’esfera empresarial: qui no és competitiu, sol morir. I per damunt de tot, un compromís molt dubtós amb qui hauria d’estar unívocament unit.

Des de que tinc raó de ser, molt poques empreses de fons privatius no han presentat les seves previsions de comptes per a l’any vinent. Menys, les que cotitzen Borsa: per llei, cada trimestre s’han de presentar els balanços a la Comissió Nacional de Mercats i Valors. Sigui grata o ingrata la feina.

En canvi, masses Executius nacionals, autonòmics i municipals han tirat de pressupostos prorrogats. Normalment ho han fet per no comptar amb la majoria suficient per a guanyar la votació. Mariano Rajoy ho féu dues vegades a les Corts espanyoles, Ada Colau, en una a Barcelona. En aquells moments, i amb l’excusa de que era legal, el ciutadà i ciutadana es veié condemnat a la supervivència. Les poques noves partides varen venir de fora: la Unió Europea i el Banc Europeu d’Inversions, principalment.

El que no seria massa normal és que un govern municipal amb majoria absoluta no pogués presentar els pressupostos del 2022 abans del darrer dia de 2021.

I el que seria realment sorprenent, decepcionant, trist, de rebuig i fins i tot contra tota lògica política fóra que el mateix equip consistorial, tot i tenir la més gran majoria haguda al seu municipi, es veiés obligat a prorrogar els pressupostos d’enguany.

Si es donàs tal cas, que ningú es sorprengui si el 2023, els qui ara governen vagin a l’oposició.

Serà en aquella nit de primavera/estiu que certa gent dirà a tota Mallorca allò de que «la gent no sap votar».

Fals: la gent sap en qui delega el seu vot. No és beneita. El que la ciutadania vol són menys belles paraules i més fets. Per tant, gestors que planifiquin. I els darrers, saben normalment què i quan necessiten. Si manca personal, convocar bosses d’interins, que per alguna cosa serveixen. Si s’han de gastar dobbers en seguretat ciutadana, sia. Si hi han cada pic més persones d’edat al municipi, major atenció social amb més cuidadors i cuidadores, no retallant prestacions i deixant buides les baixes dels visitadors quan es produeixen… Si s’han d’arreglar les tuberies que fa desennis que perden aigua, també. Si les voreres són intransitables i se sap des de fa anys, fer alguna cosa. Però no seguir-les mirant i pagant indemnitzacions periòdicament als qui cauen, es trenquen un os i denuncien el seu lamentable estat. I per suposat: si l’equip de govern municipal s’ha de reunir deu vegades més del compte per dur a Plenari els Pressupostos de tota la ciutadania, es faci.

Ara bé, podria ser que anés equivocat en tot. I que la gestió a segons quins pobles – faci’s atenció que en cap moment he parlat d’una localitat en concret – fos perfecte. Sense màcula. Ho veurem en un any i mig.