Autonòmic

Les Balears seran la primera Comunitat a celebrar una assemblea ciutadana pel clima

Armengol ha valorat que la de les Balears sigui «la primera experiència autonòmica» perquè les Illes són «un territori absolutament idoni per fer-ho»

Armengol ha valorat que la de les Balears sigui «la primera experiència autonòmica» perquè les Illes són «un territori absolutament idoni per fer-ho»

Les Illes Balears celebraran durant l’any que ve una assemblea ciutadana pel clima per debatre l’impacte de la crisi climàtica, potenciar la participació ciutadana en el procés polític i trobar solucions conjuntes davant les conseqüències del canvi climàtic a l’arxipèlag. La iniciativa neix del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, i la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha anunciat el suport del Govern a la celebració de l’assemblea aquest dimarts, després d’una reunió al Consolat de Mar amb representants del grup de recerca de la UIB.

Serà la primera assemblea ciutadana que es dugui a terme en l’àmbit autonòmic, i les seves propostes seran complementàries a les obtingudes a través de l’assemblea estatal impulsada pel Ministeri de Transició Ecològica, que va fer la primera sessió el cap de setmana passat.

L’objectiu de l’assemblea és respondre a la pregunta «què hem de fer a les Illes Balears abans del 2030 per afrontar l’emergència climàtica de manera efectiva i socialment justa?» mitjançant sessions en què representants de la ciutadania i experts debatran temes com la mobilitat, els ecosistemes marins i terrestres o l’energia. Tot i que les seves decisions no seran vinculants, els consensos obtinguts s’elevaran a les institucions competents en la matèria.

A més del Govern, que a través de la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i les conselleries de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Medi Ambient i Territori; Mobilitat i Habitatge; Agricultura, Pesca i Alimentació, i Fons Europeus, Cultura i Universitat aportarà 200.000 € al projecte, hi participen altres institucions, com els consells insulars de les quatre illes.

La presidenta Armengol, després de la reunió, ha destacat «la posició institucional tan àmplia sobre la necessitat de desenvolupar un plantejament pedagògic» davant «el repte més important que tenim com a societat, que és el canvi climàtic». La presidenta ha recordat que «fa sis anys que treballam en mesures» per pal·liar els efectes del canvi climàtic, però «no es tracta d’una qüestió només d’àmbit polític, sinó un plantejament de tota la societat, un procés participatiu que dona un valor afegit propi d’una democràcia madura».

Armengol ha valorat que la de les Balears sigui «la primera experiència autonòmica» perquè les Illes són «un territori absolutament idoni per fer-ho», ja que «ha quedat més que provat que la Mediterrània és una de les zones més afectades pels efectes del canvi climàtic».

A diferència d’altres llocs on s’han celebrat assemblees ciutadanes, com Irlanda o França, a les Illes Balears, gràcies a una beca de la European Climate Foundation, es va fer una feina prèvia de diagnosi per saber si es tracta d’un lloc adient on dur a terme una assemblea. La UE va triar les Illes per haver demostrat anteriorment ser un territori pioner en l’acció davant el canvi climàtic.

Les assemblees ciutadanes pel clima

En acabar la reunió, la presidenta Armengol ha atès els mitjans de comunicació.

Són un instrument que es fa servir per arribar a grans consensos sobre temes de molta complexitat. Per triar-ne els membres, es pren una mostra estratificada i representativa de la societat (per edat, gènere, renda, nivell d’estudis, etc.) i es fa un sorteig cívic per triar-ne els participants. Les assembles ciutadanes són una manera de generar consensos però també tenen com a funció impulsar la participació ciutadana en el procés polític.



A %d blogueros les gusta esto: