Carta oberta a la classe política local

“No és el mateix callar que guardar silenci”


La veritat, voldria haver despedit aquest xerrant d’esperança pel proper any que tenim al damunt. M’hagués estimat bastant escriure sobre els brots verds que es veuen als motors de reserves hoteleres: pel que sembla podrien garantir una temporada 2022 no acceptable, sinó realment notable. Amb uns índexs de prereserva superiors als de 2018, i quasi similars als del 2019. Realment esperançador.

Voldria haver escrit sobre la callada feina de promoció esportiva que s’està fent tant des del Consell de Mallorca com des de la regidoria d’esports del nostre ajuntament: és ben possible que enguany tinguem dos esdeveniments d’abast nacional al nostre municipi. Amb els avenços econòmics i sobretot d’imatge que podrien significar els dos certàmens junts – uns deu dies en total – pels comerços i hotels locals.

Podria haver estat positiu encarar el Cap d’Any recordant a tothom la tasca duta a terme per dos col·lectius: els professionals d’atenció social i els pedagogs del terme municipal. Tot i tenir una situació laboral complicada, gràcies a ells la sensació de normalització a les nostres vides el darrer any i mig.

Voldria haver finalitzat l’any desitjant Pau, solidaritat, prosperitat i salut per a tota la ciutadania andritxola. És el en teoria tocaria fer.

Però no. Una vegada més, la realitat s’imposa a l’esperit nadalenc. I és que sembla que els interessos partidistes – i també una certa mediocritat – s’estan apoderant de l’actualitat local. Veure com es retiren els pressupostos d’enguany per segona vegada de l’ordre del dia del plenari municipal fa pensar molt. Primer, sobre la capacitat de qui els proposa. En segon lloc, sobre els principis que poden moure segons quines accions. Tant de l’oposició com d’algun partit del teòric equip de govern.

Aquest panorama podria obrir una sèrie de preguntes. Com per exemple, la de si val tot per tornar al poder. També a què és deguda aquesta imatge d’eterna precipitació per part dels avui socis. O fins a quin punt pot ser responsable el cos funcionarial d’aquesta manera de fer feina per la seva part . I és que que ningú s’enganyi: sense alguns vasos comunicants entre determinats membres del cos tècnic de Son Mas i l’actual oposició, no es poden explicar segons quines coses.

Van primer els interessos partidistes que els generals?

Per tant, acabo l’any amb una pregunta que no m’hagués agradat formular: fins quan, aquest obvi assetjament al poder? O en altres paraules: van primer els interessos partidistes que els generals? Pensem-ho seriosament. No fos cas que algun dia algú arribi a pensar que el millor per a tots i totes és traslladar totes les funcions municipals del terme al Consell de Mallorca. O activar definitivament la Mancomunitat de Municipis de Ponent amb tot el que significaria d’estalvi de tràmits pel ciutadà…i també de personal. Tant a nivell polític com funcionarial. És molt possible que ara mateix no veiem aquesta solució, però és la que a la llarga s’hauria d’acabar imposant. Ens estalviaríem batles emmanillats, Guàrdies Civils a la Sala de Plens i desenes de ciutadans pagant justos per pecadors.

Bon Any Nou, i Pau tinguem a tots els homes de la Terra.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet


vilaAndratx

Informació del municipi d’Andratx