Fred? “Depende”….
Cada pic fa manco dies amb els termòmetres indicant pocs graus, aquesta és la realitat
Quan ve l’hivern, les temperatures baixen. Cada any diem allò de ” quin fred que fa”: poca memòria històrica. Cada pic fa manco dies amb els termòmetres indicant pocs graus, aquesta és la realitat. Com a anècdota, els diré que el dia del meu aniversari ( dinou d’octubre ) els que amb mi cursaven EGB ja vestien des de feia un mes llarg l’uniforme hivernal: botes, calçons de pana gruixada, jersei de coll alt, un gec de pell girada ( “la trenca”)…i encara acabàvem refredats. No com ara, que per Tots Sants hi ha qui encara va a la platja, del bon temps que arriba a fer. Això ens fa canviar d’hàbits: els abrics de pell negre que les senyores duien al cementiri han passat a la posteritat.
Vivim en moments de canvis. Ha deixat de ploure tant com feia abans, i – per exemple – els abans nombrosos calàpots han anat desapareixent de les Illes. La raó és clara: sense estanys d’aigua dolça, no n’hi poden haver. De la mateixa manera que els arbres fruiters van morint cada vegada més joves: sense un mínim d’aliment, la supervivència dels vegetals es pot veure cada vegada més amenaçada.
Plou, fa fred o “fa hivern”? Tot és relatiu: depenent d’on i s’hagi viscut, es podrà dir una cosa o l’altra. Ja ho diu la cançó: “Depende”…
Moltes gràcies. Bernat Jofre i Bonet
