02/12/2022

Poema de primavera

Ara que pega la calor, suam per la cansalada…

Ara que pega la calor,
suam per la cansalada.
Hi ha qui vesteix de tardor,
altres, vestits de temporada.

I és que un no sap què dur,
si cotó fi o falda allisada.
Calçons de lli, màniga curta,
si en voler plou a escarada.

Primavera, quin turment,
refredats, guixes i pell blanca.
Ja no en teníem esment
d’ensenyar el cos fins a l’anca.

Vindrà l’estiu i la roba de bany
la platja i les onades.
Temps de lluïr, com antany,
el greix o la bona planta.

Temps de barres de bar,
terrasses i vetllades.
Ja tornarem al fred:
rutina, fred i basarda.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet