Pensions i imposts són dues qüestions que preocupen a tothom. Són temes amb els quals fàcilment es pot fer demagògia, populisme i, el que és el mateix, confondre, enredar i utilitzar per guanyar quatre vots.
Fa un parell d’anys -mallorquins- que el PP anuncia que si governa baixarà els imposts a Espanya i a Balears. Però la cosa sempre queda en no-res, en una declaració d’intencions. Convé recordar que quan varen governar varen dur endavant la major pujada d’imposts a nivell estatal i a les Illes Balears.
A nivell estatal, el Mariano Rajoy va pujar l’IVA del 18% al 21%, va pujar l’IRPF a quin guanyava menys i va llevar la deducció a l’IRPF per compra d’habitatge habitual per als nous compradors -amb el que això suposa per als joves-, entre altres.
Pel que fa a les pensions, la reforma del PP -aprovada en solitari- va tenir un impacte negatiu molt important sobre les butxaques dels jubilats, i així ho recull l’Enquesta sobre Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística.
Durant cada any que les pensions varen pujar només un 0,25% (gràcies al mecanisme fixat pel PP), el nombre de persones majors de 65 anys en risc de pobresa va créixer considerablement, passant del 12,9% el 2013 al 17,6% el 2017. En nombre absolut, suposà que 1,5 milions de jubilats vivien per davall dels llindars de pobresa.
A això hem d’afegir l’efecte del copagament dels medicaments, mesura que va impactar de forma directa sobre la renda dels pensionistes, abaixant-la, i de forma indirecta sobre l’esperança de vida, ja que suposava haver de triar entre pagar les medicines o arribar a final de mes, amb el problema afegit d’haver d’ajudar financerament els fills que havien perdut els seus llocs de feina.
Aquí, a les nostres illes, José Ramón Bauzá va seguir fil per randa els dictats del seu mestre: va pujar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials del 7% al 10%, l’Impost d’Actes Jurídics Documentats i el cànon de sanejament d’aigües i va aprovar el cèntim sanitari al tipus més alt permès, també entre altres.
Tot i això, ara vendran amb la cançoneta que no els va quedar més remei que pujar imposts per mor de la crisi de 2008 i que ara volen baixar imposts i pujar pensions.
Posaran exemples com les “grans rebaixes impositives” de Madrid i Galícia. Allò que no els contaran és que per a una renda de 16.000 euros, la baixada de l’IRPF suposa pagar 23,36 euros manco a l’any a Madrid i 4,68 euros a l’any manco a Galícia. I tampoc no els contaran que la seva mesura estrella per a l’economia d’Espanya és baixar les pensions. Una altra vegada.
Jutgin vostès mateixos, perquè tot això que els acab d’explicar són fets i no paraules.
Maria Antònia Truyols. Secretària d'Economia i Finançament de la Federació Socialista de Mallorca
Pensions i imposts són dues qüestions que preocupen a tothom. Són temes amb els quals fàcilment es pot fer demagògia, populisme i, el que és el mateix, confondre, enredar i utilitzar per guanyar quatre vots.
Fa un parell d’anys -mallorquins- que el PP anuncia que si governa baixarà els imposts a Espanya i a Balears. Però la cosa sempre queda en no-res, en una declaració d’intencions. Convé recordar que quan varen governar varen dur endavant la major pujada d’imposts a nivell estatal i a les Illes Balears.
A nivell estatal, el Mariano Rajoy va pujar l’IVA del 18% al 21%, va pujar l’IRPF a quin guanyava menys i va llevar la deducció a l’IRPF per compra d’habitatge habitual per als nous compradors -amb el que això suposa per als joves-, entre altres.
Pel que fa a les pensions, la reforma del PP -aprovada en solitari- va tenir un impacte negatiu molt important sobre les butxaques dels jubilats, i així ho recull l’Enquesta sobre Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística.
Durant cada any que les pensions varen pujar només un 0,25% (gràcies al mecanisme fixat pel PP), el nombre de persones majors de 65 anys en risc de pobresa va créixer considerablement, passant del 12,9% el 2013 al 17,6% el 2017. En nombre absolut, suposà que 1,5 milions de jubilats vivien per davall dels llindars de pobresa.
A això hem d’afegir l’efecte del copagament dels medicaments, mesura que va impactar de forma directa sobre la renda dels pensionistes, abaixant-la, i de forma indirecta sobre l’esperança de vida, ja que suposava haver de triar entre pagar les medicines o arribar a final de mes, amb el problema afegit d’haver d’ajudar financerament els fills que havien perdut els seus llocs de feina.
Aquí, a les nostres illes, José Ramón Bauzá va seguir fil per randa els dictats del seu mestre: va pujar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials del 7% al 10%, l’Impost d’Actes Jurídics Documentats i el cànon de sanejament d’aigües i va aprovar el cèntim sanitari al tipus més alt permès, també entre altres.
Posaran exemples com les “grans rebaixes impositives” de Madrid i Galícia. Allò que no els contaran és que per a una renda de 16.000 euros, la baixada de l’IRPF suposa pagar 23,36 euros manco a l’any a Madrid i 4,68 euros a l’any manco a Galícia. I tampoc no els contaran que la seva mesura estrella per a l’economia d’Espanya és baixar les pensions. Una altra vegada.
Jutgin vostès mateixos, perquè tot això que els acab d’explicar són fets i no paraules.
Compartir
Me gusta esto: