Tanta sort d’ells

Andratx, vila sortada,
estima els polítics locals.
Són gent ben educada,
però treuen foc pels queixals.

Diuen que la política
no la tenen per menjar.
Per això repeteixen,
potser sí, que dona pa!

“És pel poble”, asseguren,
ho creiem: són bona gent.
Fora La Sala en trobarien,
ben pagada i independent.

Desinteressadament ho fan,
dar-los les gràcies hauríem.
Totes les obres pensant,
pel bé comú, mancaria!

Creuen que la Policia
és suficient, més no cal!
Acabarem amb calvianers,
el que costaran, farà pardal.

Aires nous cada legislatura:
duren de Pasqua a Rams.
Cavallers sense montura,
trist foc d’encenalls.

Veurem llicències d’obres
per parelles, dones i amics.
No seran les darreres:
ha passat altres pics.

Tornaran haver-hi eleccions,
trull i ganes de fer bulla.
Veurem altres polissons,
duran ordre, remei i casulla.

I d’aquí quatre anys,
cantarem aquesta glosa,
Potser amb menys afanys,
lluirà millor la closca.

I les Normes?
En panyals.