De qui és la plaça? Parlem-ne

Antiga plaça Nova – avui Espanya – d’Andratx. Vuit del capvespre. Comença el juny i fa calor. Entre turistes i locals, els bars de l’àgora són plens a vessar. La gent s’ho passa bé: ara que ja es pot circular, surt a prendre alguna cosa a l’ombra. Com han fet generacions d’andritxols, una corrua de nins i nines juguen a pilota. Van d’una banda a l’altra del recinte, patinant o perseguint-se. Criden i riuen: també tenen dret a divertir-se.

De tot d’una, passa el – quasi – inevitable: un al·lot – maldestre i precipitat, potser – envia una bolla devora d’una taula. De fet, la toca: mala cara per part d’una de les comensals. Segueix la tarda, i potser un quart d’hora després, s’esdevè un altre petit incident: una petita èmula d’Alèxia Putellas no ha controlat l’esfèrica. Resultat: impacte lleu amb un comensal.

I aquí algú realment reconegut per la seva professionalitat perd els nervis. Surt de l’establiment safata en mà, amenaçant i recriminant els infants la seva acció de la següent manera:

– “Si no dejáis de jugar, llamo a la Policía Local”.

Els menors, desconeixedors de que hi ha menys policies al municipi que llagostes al Port, fugen corrents: no volen problemes. Els pares, no molt lluny de l’escena, queden perplexes. També muts: alguns d’ells són amics personals de l’autora de les amenaces. El simpàtic “vermouth” s’acaba una mica súbitament, amb una sensació més agre que dolça. Finalitza amb un curt i civilitzat debat, que intento reproduïr de manera esquemàtica:

– de qui és la plaça, dels ciutadans o dels comerciants?

– hi ha algú que faci complir les ordenances urbanístico-tributàries ( cada taula és una quantitat a pagar ) als establiments allí presents?

– estan regulades les taules i cadires dels locals amb senyals al terra – tal com es fa arreu – o van creixent segons demanda?

– en poques paraules: tots sabem que la temporada és una i s’ha d’aprofitar però… envaïnt espais públics? Perquè les pilotades foren molt lluny de l’establiment, si hem de ser sincers.

– i si tant volen guanyar – cap problema – no seria millor que els bars tinguessin mampares protectores transparents en comptes de propietaris amenaçadors?

– per què els diferents governs municipals mai pensen en els nins i nines en dissenyar les consecutives reformes urbanístiques al municipi?

Parlem-ne de tot. Amb serenitat. Trobem solucions. Que n’hi han. Però sense oblidar una premisa: abans de prohibir, s’ha de saber compartir. I -sobretot – ningú ha de voler imposar el seu punt de vista o els seu negoci “llamando a la Policía”. Que, com és sabut a Andratx , és menys nombrós que un equip de bàsquet. I més mal pagat que una “kelly”amb un parell de triennis.