En Porcel podia tenir molts de defectes: altiu amb segons qui li interessava, a cops esquerp, un tant llunàtic…
Avui fa tretze anys que Baltasar Porcel ens va deixar. Probablement, el major talent intel·lectual que deu haver produït Andratx.
Sembla mentida, però en tot aquest temps el seu anhelat Memorial o Casa Museu no ha estat més que una cursa d’obstacles. Fins aquesta legislatura, on per fi les obres per la infraestructura i la feina de catalogació es duen a bon ritme.
En Porcel podia tenir molts de defectes: altiu amb segons qui li interessava, a cops esquerp, un tant llunàtic… tot això és cert. Però a la vegada fóu un gran coleccionista de paraules, com diuen els francesos. Algú que venint d’un escalafó social realment baix va arribar quasi al més alt – el Nobel – de la seva professió. I culte, molt culte. Molt més que d’altres amb llargs llinatges o família.
És una llàstima que la seva brillantor vulgui ser en part esmorteïda per gent que ha viscut tota la seva vida de l’erari públic. O de la publicitat a rompre. O d’ambdues coses a la vegada.
En Porcel podia tenir molts de defectes: altiu amb segons qui li interessava, a cops esquerp, un tant llunàtic…
Avui fa tretze anys que Baltasar Porcel ens va deixar. Probablement, el major talent intel·lectual que deu haver produït Andratx.
Sembla mentida, però en tot aquest temps el seu anhelat Memorial o Casa Museu no ha estat més que una cursa d’obstacles. Fins aquesta legislatura, on per fi les obres per la infraestructura i la feina de catalogació es duen a bon ritme.
En Porcel podia tenir molts de defectes: altiu amb segons qui li interessava, a cops esquerp, un tant llunàtic… tot això és cert. Però a la vegada fóu un gran coleccionista de paraules, com diuen els francesos. Algú que venint d’un escalafó social realment baix va arribar quasi al més alt – el Nobel – de la seva professió. I culte, molt culte. Molt més que d’altres amb llargs llinatges o família.
És una llàstima que la seva brillantor vulgui ser en part esmorteïda per gent que ha viscut tota la seva vida de l’erari públic. O de la publicitat a rompre. O d’ambdues coses a la vegada.
Per molts anys el poguem celebrar.
Compartir