27/09/2022

«Fuster a Son Mas. Un assaig necessari»

És un llibre molt recomanable. Escrit per un dels cervells més privilegiats que ha donat Andratx en els darrers quaranta anys

És un llibre molt recomanable. Escrit per un dels cervells més privilegiats que ha donat Andratx en els darrers quaranta anys.



Fuster i els mallorquins. El debat identatitari a la mallorca tardofranquista

Ahir, dos de juliol, Gabriel Ensenyat i Pujol – Biel “Verd”, pels andritxols i andritxoles – (centre) presentà el seu darrer llibre, “Fuster i els mallorquins. El debat identatitari a la mallorca tardofranquista”. L’acte es dugué a terme a la sala de plens de Son Mas.

Presentaren l’obra l’activista cultural Bernat Reus i el catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols. El primer glosà la feinada – perdò per l’expressió – en quan a documentació de l’autor. I el valor de certes fonts, autènticament inèdites fins a la publicació del l’assaig fusterià. Efectivament: l’autor ens desvetlla documents interns d’institucions com el Bisbat, l’aleshores Governació Civil – avui “Delegación del Gobierno” – o de Comandància General de Balears que – parlo com a llicenciat en Història Contemporània – és difícilment explicable que acabin en mans alienes. I menys, que puguin arribar a mans d’algú amb el “currículum vitae” com el de’n Gabriel…


El batle d’Andratx, Antoni Mir, al costat de la regidora de Cultura, Ruth Mateu, entre el públic que va assistir a la presentació a Son Mas

DOLS: “Es tracta d’un vocabulari ric, ben lligat, dinàmic i amb un to el suficientment proper”

Dols revindicà el to didàctic que destil·la el treball, així com la seva quasi perfecció formal. Es tracta d’un vocabulari ric, ben lligat, dinàmic i amb un to el suficientment proper que les ganes de seguir progressant en la lectura vencen a les de deixar reposar el missatge.


Finalment parlà en Biel. Qui comentà que “Fuster i…..” és fruit d’una tasca d’investigació per una altra obra sobre Mallorca, també d’anàlisi crítica, però fent-la començar el 1230. En adonar-se’n que juntar set-cents anys en un tom podria ser contraproduent, fa decidir xapar-la en dos: una situada la Mallorca inalterable dels s XIII al s XX. La segona, abarcant de la segona meitat del segle passat fins l’actualitat. Nota: coneixent l’autor, és ben fàcil que a la fi puguin ser-ne tres…


La reflexió de’n “Verd” és va tenir molt de mèrit el que s’atreviren a fer uns joves i no tant joves mallorquins en plena dictadura franquista, creant l’”Obra Cultural Balear” (1962), pulmó identitari per a una part no menspreable de la ciutadania. O – i aquí la part andritxola del tractat – organitzant l’agost de 1969 una reunió d’alta volada al monestir de S’Arracó. I diem “nivell” perquè hi prengué part gent d’”Òmnium Cultural” de Catalunya, el propi Joan Fuster de València, el futur diputat i co-redactor de l’Estatut d’Autonomia balear, Gregori Mir i Mayol o un jove Ricard Pérez Casado, pocs anys després batle de València.

Bernat Jofre i Bonet