Persones vinculades a l'Església i al gran capital català, madrileny i basc projecten tres grans infrestructures que en els anys següents donaran molt que parlar
En aquest municipi i més exactament durant la darrera dècada, s’han fet millores viàries molt significatives. Del territori deficitari en quan a la qualitat, seguretat i connectivitat de les mateixes hem passat a unes vies relativament modernes i eficaces. No obstant, pareix que a Sant Elm els seus habitants – cada pic més, per cert – resten condemnats a fer i desfer la bella però vella carretera per la qual ja hi podrien haver transitat – en carro, això si – els seus padrins.
De projectes per a millorar la citada via se n’han fet un parell. Des del 1982, com a mínim.
Els explicaré una anècdota. Quan es va començar a parlar de la carretera d’Andratx al Port d’Andratx, una corrua d’andritxols i andritxoles anaren a la Direcció General de Carreteres. Volien entrevistar-se amb el Director General del moment. Els feren passar a una sala, on hi havia una enorme carpeta classificada com a “Poniente”. D’aquesta varen començar a treure grossos “dossiers” que deixaven arraconats : “Variante Norte Palma-Puerto Andraitx”,”Variante Paguera-Son Vich” i…”Estudio San Telmo”.
Ara bè, la pregunta és evident: per qué Sant Elm va estar en el punt de mira dels enginyers de Palma fa cinquanta anys – després vàrem saber que l’”Estudio” ja tenia una desena d’hiverns – i ( aparentment ) ara no? Idó com per tantes altres coses a la vida, per diners. I és que com diuen els castellanoparlants, “por tu interés, te quiero Andrés”.
Recapitulem: som a principis dels anys setanta del segle passat. Francisco Franco és nominalment el Cap d’Estat, però les decisions del dia a dia del règim les prenen tecnòcrates formats a les escoles de negocis jesuítiques i de l’Opus Dei. Amb forts lligams amb la indústria de la construcció. La qual veu Espanya com un gran solar on fer negoci.
I és aquí on entra Sant Elm. Persones vinculades a l’Església i al gran capital català, madrileny i basc projecten tres grans infrestructures que en els anys següents donaran molt que parlar. No ja a Mallorca, sinó a Espanya sencera. La primera de totes, la urbanització de’s Freu . Auspiciada pel pare Gaspar Aguiló, rector de S’Arracó. Afortunadament mai duta a terme per raons diverses. Entre elles, per la peculiar personalitat de l’impulsor…i – val a dir-ho – perqué Teodor Úbeda i Gramage, acabat de nomenar bisbe de Mallorca, no acabava de veure amb bons ulls aquest plantejament constructor.
Recordem que acabada, l’illa havia d’acollir 4.500 persones, tenir un heliport i un petit club nàutic
La segona, l’explotació urbanística de l’illa de La Dragonera. Promoguda per l’empresa Patrimonial Mediterránea, SA. – PAMESA – , després de la compra de l’illot a Joan Flexas per 300.000.000 de pessetes de l’època ( 1974 ). Una part en metàl·lic i una altra en accions de l’empresa constructora: recordem que acabada, l’illa havia d’acollir 4.500 persones, tenir un heliport i un petit club nàutic. Malgrat estar protegida per l’Estat des del 1972, l’Ajuntament de l’època aprovà la reforma del Pla General del municipi dia 31 de desembre del 1976.
Inmediatament, començà a redactar el pla especial de La Dragonera per tal de que es pogués fer l’obra. Pla aprovat per la Diputació el 1978 , sempre i quan es corregissin certes mancances. La gran pressió social, el canvi de tota una generació de polítics i l’elecció d’un bon misser feren la resta: el 1984 l’Audiència Territorial de les Illes Balears anulava el Pla Parcial de La Dragonera presentat per PAMESA. Tres anys després – febrer de 1987 – el Suprem reiterà l sentència del tribunal mallorquí.
A la vegada que s’anaven coent aquestes operacions, va sortir la tercera: el port esportiu de Cala Blanca. I és que una destinació per a rics ha de tenir un llocs on atraure els milionaris. Com que a Sant Elm no es pot fer un Club de Golf, el millor serà fer un “yacht club”.Tot encaixava. Més si l’enginyer de l’invent era Jeroni Sáiz Gomila, el qui va ser Conseller d’Obres Públiques amb Gabriel Cañellas i Fons com a President d’aquesta Comunitat. No obstant, la idea no va veure la llum per diverses raons. Entre d’altres, la pròpia situació del Club – molt exposat a les marees, segons els qui coneixen es Freu – , l’oposició de part dels residents, la denegació inicial de la construcció a La Dragonera i… la carretera, massa petita per poder acollir els camions pesants que hagués requerit l’obra.
Vol dir que els habitants de Sant Elm estan comdemnats per sempre més a tenir una carretera encantadora – ho és, té un caràcter especial que la fa quasi única – però a la vegada obsoleta pels mitjans de transport actuals? No, per suposat: tots i totes tenim dret a que ens retornin els nostres impostos amb millores a les obres públiques. Es podria fer una via conectora respectuosa amb el caràcter de Sant Elm i les necessitats dels moments actuals? Si, si hi hagués voluntat política.
Però aquesta història, serà per a un altre article.
VilaAndratx.com 
#femmemòria
En aquest municipi i més exactament durant la darrera dècada, s’han fet millores viàries molt significatives. Del territori deficitari en quan a la qualitat, seguretat i connectivitat de les mateixes hem passat a unes vies relativament modernes i eficaces. No obstant, pareix que a Sant Elm els seus habitants – cada pic més, per cert – resten condemnats a fer i desfer la bella però vella carretera per la qual ja hi podrien haver transitat – en carro, això si – els seus padrins.
De projectes per a millorar la citada via se n’han fet un parell. Des del 1982, com a mínim.
Els explicaré una anècdota. Quan es va començar a parlar de la carretera d’Andratx al Port d’Andratx, una corrua d’andritxols i andritxoles anaren a la Direcció General de Carreteres. Volien entrevistar-se amb el Director General del moment. Els feren passar a una sala, on hi havia una enorme carpeta classificada com a “Poniente”. D’aquesta varen començar a treure grossos “dossiers” que deixaven arraconats : “Variante Norte Palma-Puerto Andraitx”,”Variante Paguera-Son Vich” i…”Estudio San Telmo”.
Ara bè, la pregunta és evident: per qué Sant Elm va estar en el punt de mira dels enginyers de Palma fa cinquanta anys – després vàrem saber que l’”Estudio” ja tenia una desena d’hiverns – i ( aparentment ) ara no? Idó com per tantes altres coses a la vida, per diners. I és que com diuen els castellanoparlants, “por tu interés, te quiero Andrés”.
Recapitulem: som a principis dels anys setanta del segle passat. Francisco Franco és nominalment el Cap d’Estat, però les decisions del dia a dia del règim les prenen tecnòcrates formats a les escoles de negocis jesuítiques i de l’Opus Dei. Amb forts lligams amb la indústria de la construcció. La qual veu Espanya com un gran solar on fer negoci.
I és aquí on entra Sant Elm. Persones vinculades a l’Església i al gran capital català, madrileny i basc projecten tres grans infrestructures que en els anys següents donaran molt que parlar. No ja a Mallorca, sinó a Espanya sencera. La primera de totes, la urbanització de’s Freu . Auspiciada pel pare Gaspar Aguiló, rector de S’Arracó. Afortunadament mai duta a terme per raons diverses. Entre elles, per la peculiar personalitat de l’impulsor…i – val a dir-ho – perqué Teodor Úbeda i Gramage, acabat de nomenar bisbe de Mallorca, no acabava de veure amb bons ulls aquest plantejament constructor.
La segona, l’explotació urbanística de l’illa de La Dragonera. Promoguda per l’empresa Patrimonial Mediterránea, SA. – PAMESA – , després de la compra de l’illot a Joan Flexas per 300.000.000 de pessetes de l’època ( 1974 ). Una part en metàl·lic i una altra en accions de l’empresa constructora: recordem que acabada, l’illa havia d’acollir 4.500 persones, tenir un heliport i un petit club nàutic. Malgrat estar protegida per l’Estat des del 1972, l’Ajuntament de l’època aprovà la reforma del Pla General del municipi dia 31 de desembre del 1976.
Inmediatament, començà a redactar el pla especial de La Dragonera per tal de que es pogués fer l’obra. Pla aprovat per la Diputació el 1978 , sempre i quan es corregissin certes mancances. La gran pressió social, el canvi de tota una generació de polítics i l’elecció d’un bon misser feren la resta: el 1984 l’Audiència Territorial de les Illes Balears anulava el Pla Parcial de La Dragonera presentat per PAMESA. Tres anys després – febrer de 1987 – el Suprem reiterà l sentència del tribunal mallorquí.
A la vegada que s’anaven coent aquestes operacions, va sortir la tercera: el port esportiu de Cala Blanca. I és que una destinació per a rics ha de tenir un llocs on atraure els milionaris. Com que a Sant Elm no es pot fer un Club de Golf, el millor serà fer un “yacht club”.Tot encaixava. Més si l’enginyer de l’invent era Jeroni Sáiz Gomila, el qui va ser Conseller d’Obres Públiques amb Gabriel Cañellas i Fons com a President d’aquesta Comunitat. No obstant, la idea no va veure la llum per diverses raons. Entre d’altres, la pròpia situació del Club – molt exposat a les marees, segons els qui coneixen es Freu – , l’oposició de part dels residents, la denegació inicial de la construcció a La Dragonera i… la carretera, massa petita per poder acollir els camions pesants que hagués requerit l’obra.
Vol dir que els habitants de Sant Elm estan comdemnats per sempre més a tenir una carretera encantadora – ho és, té un caràcter especial que la fa quasi única – però a la vegada obsoleta pels mitjans de transport actuals? No, per suposat: tots i totes tenim dret a que ens retornin els nostres impostos amb millores a les obres públiques. Es podria fer una via conectora respectuosa amb el caràcter de Sant Elm i les necessitats dels moments actuals? Si, si hi hagués voluntat política.
Però aquesta història, serà per a un altre article.
Compartir
Me gusta esto: