08/12/2022

Gent desigual

També hi ha qui diu veritats i a alguns no els agrada. Opinar sense complexes ni maldat
no és massa comú ni apreciat…

Amollats al poble,
trobareu gent desigual.
Des d’homes públics,
fins qui evita el personal.





També hi ha qui diu veritats
i a alguns no els agrada.
Opinar sense complexes ni maldat
no és massa comú ni apreciat.

Com a l’arcàngel de les lletres,
al qui agraden els diners i escriure.
No n’hi han més de fetes:
de tot pontifica i fa riure.

N’hi ha que mentir no solen,
l’arcàngel, potser no tant.
Els primers de ningú cobren,
el segon, sempre para la mà.

Pidolant a totes bandes,
encomanant-se a tots els Sants.
A polítics de tota casta,
a hotelers i a restaurants.

Sense complexes ni vergonya,
la qüestió és cobrar.
En nom d’uns principis i cultura,
als qui només ell hi pot arribar.


Aquesta és la història
de la gent desigual.
La que treballa sense cabòries,
o la que viu bé fent el pardal.

Que ningú es senti ferit
per aquesta composició.
És un pensament ardit,
versat per a la seva emissió.

Que no es pensi malament,
ni pugi la mosca al nas.
I és que amb poc talent,
és difícil sortir-ne del pas.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet