La nostra classe política es dedica a fotografiar cotxes en fila i discutir per Twitter, Instagram i Facebook. Molt útil. Sense aportar solucions viables…
És temps de solucions, no de recriminacions. Per uns, i per altres.
Ja fa massa temps que els andritxols i andritxoles ens hem avesat a les comoditats de les comunicacions ràpides, eficaces i rectilínies. Per tant, cada vegada que ens treuen de la nostra zona de confort, hi ha un daltabaix considerable. El que ens ocupa en aquests dies és que el túnel de Son Fortuny ( mai he entès el nom de Son Vic) és en obres.
De fet, se sabia que s’hauria de tancar des de fa més d’un any. Nota: hem arribat fins aquí perquè el manteniment que més d’una administració – no sempre del mateix color polític, atenció – ha dedicat a la infraestructura ha estat més que qüestionable.
Però la nostra classe política es dedica a fotografiar cotxes en fila i discutir per Twitter, Instagram i Facebook. Molt útil. Sense aportar solucions viables, si fem cas a les seves declaracions. Però alerta: aquesta tirada d’orelles va tant pels uns com els altres. I és que tots ( repeteixo, tots ) sabien que aquesta situació arribaria des de feia molt de temps.
Parlam de l’època del Pacte PSIB-Més-PI a Son Mas. Pel que sé, les ganes d’intentar un acord amb cara i ulls amb l’ajuntament de Calvià per habilitar un carril de connexió ràpid per Peguera – que no fos l’invent actual, alerta – varen ser magres. Com les de l’actual consistori, per cert. Per fer més greu la situació, cap dels dos equips de govern municipal han proposat alternatives de mobilitat per evitar col·lapses. I existeixen, per cert.
Gràcies. Bernat Jofre i Bonet
Nota: una de les poques persones que escapa de la mediocritat és Àngel Hoyos i Vich. Qui intenta posar seny dins el maremàgnum heretat de moltes legislatures anteriors.
És temps de solucions, no de recriminacions. Per uns, i per altres.
Ja fa massa temps que els andritxols i andritxoles ens hem avesat a les comoditats de les comunicacions ràpides, eficaces i rectilínies. Per tant, cada vegada que ens treuen de la nostra zona de confort, hi ha un daltabaix considerable. El que ens ocupa en aquests dies és que el túnel de Son Fortuny ( mai he entès el nom de Son Vic) és en obres.
De fet, se sabia que s’hauria de tancar des de fa més d’un any. Nota: hem arribat fins aquí perquè el manteniment que més d’una administració – no sempre del mateix color polític, atenció – ha dedicat a la infraestructura ha estat més que qüestionable.
Però la nostra classe política es dedica a fotografiar cotxes en fila i discutir per Twitter, Instagram i Facebook. Molt útil. Sense aportar solucions viables, si fem cas a les seves declaracions. Però alerta: aquesta tirada d’orelles va tant pels uns com els altres. I és que tots ( repeteixo, tots ) sabien que aquesta situació arribaria des de feia molt de temps.
Parlam de l’època del Pacte PSIB-Més-PI a Son Mas. Pel que sé, les ganes d’intentar un acord amb cara i ulls amb l’ajuntament de Calvià per habilitar un carril de connexió ràpid per Peguera – que no fos l’invent actual, alerta – varen ser magres. Com les de l’actual consistori, per cert. Per fer més greu la situació, cap dels dos equips de govern municipal han proposat alternatives de mobilitat per evitar col·lapses. I existeixen, per cert.
Nota: una de les poques persones que escapa de la mediocritat és Àngel Hoyos i Vich. Qui intenta posar seny dins el maremàgnum heretat de moltes legislatures anteriors.
Compartir
Me gusta esto: