Túnel: qüestió de memòria

Hi ha dues classes de persones: les que protesten i les que posen solucions. Les primeres, solen tenir molt poca memòria. Encara menys capacitat analítica. Les segones, en canvi, acostumen a ser reflexives i recorden els motius dels possibles problemes.

Dic això arrel de les obres del túnel de Son Fortuny. Que, erròniament, pel Consell de Mallorca és el de Son Vic. Com saben, en el darrer any s’ha hagut de reparar pel deficient estat en que es trobava. I, com quasi sempre, una part de la ciutadania andritxola ha remugat: “això no pot ser, cues de quilòmetres , els andritxols som maltractats, la culpa la té Palma, i blablabla”…

Curiosament, la mateixa gent que no deia res quan, veient el deplorable estat de la infraestructura – que enguany complirà trenta anys – no demanava un millor manteniment. Normal: “els de Palma” eren els seus. No era qüestió de molestar demanant pressupostos per assegurar la via.

Però el que més crida l’atenció no és la subjectivitat de segons qui. Sinó la seva amnèsia selectiva. Pel que es veu, molts i moltes han oblidat d’on venim. De fer tota la carretera de la costa, passant per Bendinat, Portals, Palmanova, Magaluf, Santa Ponça, Peguera (per l’actual “boulevard”, en dos sentits: creuar costava vint minuts de rellotge, i anant molt bé ) , conduint pel Coll d’en Gorbió i ses voltes d’Andritxol. I, dues hores després d’haver començat l’excursió, un arribava a destinació.

No obstant, i segons les nostres autoritats locals, les obres de millora han estat un “desastre”. Origen de “colas kilométricas y pérdidas de tiempo y dinero para los ciudadanos”. Tot, perquè la inauguració s’ha posposat una setmana: del 10 al 17 de març.

Es pot entendre el malestar popular, car les obres públiques sempre molesten. Però s’ha de tenir massa poca memòria i moltes ganes de fer renou, la veritat. Hi han altres urgències més evidents , la veritat sia dita.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet