I, per si no bastàs, toquen eleccions. Com cada quatre anys. I, si fem cas a l’històric de totes les legislatures, ja sabem la primera mesura que decidiran els nous regidors i regidores…
Idò sí, temps era temps… quan feia fred i plovia per Nadal. Quan anàvem abrigats – molt de pics feia una ventada, al cementiri – a veure els difunts el Dia dels Morts. O, ara que ja ha passat, la Sang no sortia de l’Esglèsia per Setmana Santa, metereologia adversa que feia: no han estat poques les processons que han acabat en corredisses.
Ara anam quasi en pèl – és una expressió – pel carrer, si ho comparam amb fa només trenta anys. Les pellisses de llana han quasi desaparegut, i la pana gruixada és poc més que anecdòtica. Les “trencas”, calcetins de cotó gruixat ( aquells que apretaven la sabata o bota fins a límits no imaginables ) o jerseis fets artesanalment, poc més que impossibles de localitzar en públic.
Ja no fa fred. Unes setmanes entre novembre i principis de març. I encara. Les ovelles giren sobre sí mateixes, nervioses i desconcertades.
Els cavalls i eugues, aixequen més vegades del normal les davanteres: no es troben còmodes. Els ametllers comencen a dues a quatre setmanes la floració.
Tampoc plou: els índexs ho diuen. Preocupant, el canvi climàtic. Haurem de plantejar-nos plantar altres tipus d’arbres fruiters, més resistents a la sequedat. Pistatxeres, per exemple: cultivar mandariners o tarongers amb aquesta climatologia sembla poc més que suïcida.
I, per si no bastàs, toquen eleccions. Com cada quatre anys. I, si fem cas a l’històric de totes les legislatures, ja sabem la primera mesura que decidiran els nous regidors i regidores: pujar-se el sou. Faci fred o calor, plogui o nevi. Això és el que hi ha.
Idò sí, temps era temps… quan feia fred i plovia per Nadal. Quan anàvem abrigats – molt de pics feia una ventada, al cementiri – a veure els difunts el Dia dels Morts. O, ara que ja ha passat, la Sang no sortia de l’Esglèsia per Setmana Santa, metereologia adversa que feia: no han estat poques les processons que han acabat en corredisses.
Ara anam quasi en pèl – és una expressió – pel carrer, si ho comparam amb fa només trenta anys. Les pellisses de llana han quasi desaparegut, i la pana gruixada és poc més que anecdòtica. Les “trencas”, calcetins de cotó gruixat ( aquells que apretaven la sabata o bota fins a límits no imaginables ) o jerseis fets artesanalment, poc més que impossibles de localitzar en públic.
Els cavalls i eugues, aixequen més vegades del normal les davanteres: no es troben còmodes. Els ametllers comencen a dues a quatre setmanes la floració.
Tampoc plou: els índexs ho diuen. Preocupant, el canvi climàtic. Haurem de plantejar-nos plantar altres tipus d’arbres fruiters, més resistents a la sequedat. Pistatxeres, per exemple: cultivar mandariners o tarongers amb aquesta climatologia sembla poc més que suïcida.
I, per si no bastàs, toquen eleccions. Com cada quatre anys. I, si fem cas a l’històric de totes les legislatures, ja sabem la primera mesura que decidiran els nous regidors i regidores: pujar-se el sou. Faci fred o calor, plogui o nevi. Això és el que hi ha.
Compartir
Me gusta esto: