#Andratx28M

En dues setmanes la ciutadania és citada a les urnes: s’han de renovar els diferents poders legislatius i/o de govern autonòmics, insulars i locals de les Illes Balears. Arribat aquest punt, podria ser pedagògic i objectiu explicar com es tradueixen els vots en escons. A Espanya, l’eina que fem servir per tal feina és l’anomenada Llei d’Hondt. Que estableix el següent: “els escons es repartiran mentre la divisió del nombre de vots per la representativitat a elegir -un escó, dos, tres- sempre sigui superior al 5%”. És a dir, es divideix el nombre de vots pel nombre d’escons, mentre no es traspassi cap abaix la xifra abans esmentada. Per a que s’entengui millor, ho exemplificarem a continuació:

Ara bé, això no és exacte: degut a la pràctica, els diferents Governs s’adonaren que D’Hondt havia comès un error. A vegades succeeix que amb més de dos partits en disputa els parlaments i ajuntaments no es puguin omplir només amb qui ha superat el límit del 5%. Per tant, s’opta pel que es diu la “correcció per restes”: l’utilització dels vots en blanc – normalment, basta amb aquests – o dels partits que no han arribat al mínim exigit. Serveix per arrodonir les opcions que s’han quedat a les portes fins a completar el nombre de càrrecs electes.

Ara bé, posem el mateix municipi, la mateixa participació però un nombre diferent de partits. De set a quatre. Utilitzant l’hipòtesi d’eleccions anterior. Repartirem els 1.123 dels partits “e”, “f” i “g” de manera equitativa entre els quatre primers. Com que és inexacte, treurem 7 vots blancs. No afecta als resultats finals.

Si s’hi fixen, els grans beneficiats són els partits grans. Del que se n’extreu una llei
electoral acceptada per tothom: com més participació hi hagi a unes eleccions, menys possibilitats de majories hi hauran. Com més polaritzades estiguin, major opcions de majories absolutes.

Espero que ara hagin entés millor com funcionen les eleccions.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet