Etern estiu?

Des de fa dues dècades les primaveres quasi no existeixen. Passam d’un cert fred i pluja a un augment sobtat de les temperatures

Començaré per un record familiar, de no fa tant de temps. Vaig nèixer un 19 d’Octubre. Record bastant bé com eren els meus aniversaris: al ser un dels primers del curs en fer anys, convidava a la classe a un berenar de pa amb sobrassada. Però això si: tots i totes ja calçàvem botes i ens cenyíem unes bones jaquetes. “Trencas”, en dèiem. Els realment adinerats, “Loden” centreeuropeus. Fos com fos, tapats.

Fa dos anys, per Tots Sants, les platges eren plenes de banyistes: la temperatura convidava molt més a un capfico que a retre homenatge als que ja no hi són. Era molt curiós veure els hotels tancats de Camp de Mar i la plaja plena de mallorquins i mallorquines. Sense cap virus pel mig.

Enguany, si és que la tendència no varia molt, les tornes poden ser les mateixes: famílies senceres disfrutant de les càlides aigües ( realment caldoses, i en el sentit termogràfic del terme ) mediterrànies fins – ja ho veuran – Sant Martí de Tours: 11/XI. Així és: des de fa dues dècades les primaveres quasi no existeixen. Passam d’un cert fred i pluja a un augment sobtat de les temperatures. Tambè que els estius són insuportables per les seves fites climàtiques, cada pic més altes. I per acabar, les tardors comencen a ser les primaveres d’ha estona: amb algun moment de sol picant, però amb molt bon temps en línies generals. L’hivern és breu, però molt intens. I de cada vegada més, ens agafa per sorpresa: anant amb calça curta i pijama de seda. Si és que ara per ara ens vestim el vespre, xafogor que ha arribat a fer.

Hem entrat – o això pareix – en un clima subtropical. Més similar al de les Illes Canàries que al clàssic mediterrani.

Potser hauríem de fer un pensament entre tots, i allargar la temporada fins a mitjan novembre. Com a mínim. Si no és que connectant fins els Reis. Per això s’hauria de fer un exercici pedagògic important entre els Tour Operadors, la classe hotelera i – també – la política. Especialment amb la darrera: si aspiram a ser un referent del luxe i del turisme de qualitat a Mallorca, no podem tenir el municipi – tampoc la illa – com està en aquests moments. Consti, però, que la darrera és una qüestió que ve de molt lluny. On tots han posat bona voluntat. Però és molt possible que calguin molts més esforços per fer un destí “prime”. Tant econòmics com humans.

En fi, tornarà a ploure, segurament. Però jo, de qui tingui cisternes a ca seva, les arreglaria: tal com van les coses, l’aigua pot arribar a ser un bè molt escàs en aquest quasi etern estiu que ens ha tocat viure. I en molt poc temps, per cert.