No hi ha consol:
una jove eixida.
Nostre, el dol.
No hi ha perdó,
per tot i per molt
pel que s’escola.
Tot és va i absurd,
fora sentit i mida:
sol que se’n va.
Orfes de somriures,
kaiaks i obres:
la mar, més sola.
Saví llatí:
“Vita brevis,
tempus fugit”
Et cantaran les onades.
Bernat Jofre i Bonet
X
