VPO: “cuando se quiere, se puede”

Diumenge passat,  “Diario de Mallorca” va publicar una notícia preocupant. Assegurava el rotatiu que Andratx és un dels trenta municipis de Mallorca sense contacte amb l’Institut Balear de la Vivenda ( IBAVI ). Com a mínim, per a cedir-li un solar municipal amb la finalitat de bastir-hi vivendes de protecció oficial.  Em diuen que a ca nostra no hi ha sòl públic hàbil. També em comenten la coneguda cançó: “fins que no s’aprovin les Normes Subsidiàries, no podem”.

Podria ser. No obstant, també hi ha una dita popular que diu alló de “cuando se quiere, se puede”. Més si es tenen trenta milions d’euros al banc. Propietat de tots i totes els i les andritxols i andritxoles. Els quals veuen molt preocupats com els seus fills han d’anar a viure lluny del terme municipal per la inexistència de VPO’s en execució.

Potser seria hora de posar solucions nosaltres i no seguir culpant els altres, sobretot si tenim recursos, tal és el cas. Fer servir la imaginació, en definitiva.

 M’explico: com tothom sap, hi ha una estructura devora l’Església. Possiblement amb la llicència caducada. També fora d’ordenació urbanística. No obstant, recentment el Consell de Govern aprovà un decret per facilitar la finalització d’estructures a mig fer. Per tant, no seria un doi que l’actual Equip de Govern analitzàs si l’obra de l’antic hort de la parròquia pot inserir-se dins les condicions del citat Decret Llei. I, en cas afirmatiu, iniciar el seu procés de compra: els milions són per fer la vida més fàcil a la comunitat. No per lluïr a una campanya electoral.

Això, sense comptar que al terme hi han diversos solars hàbils per plurifamiliars. Que també es poden adquirir.

Moltes gràcies.
Bernat Jofre i Bonet

P.S: responsables d’aquesta situació a Andratx en són tots els grups polítics que han passat per la Cúria. Sien conservadors o d’una altra adscripció política. El mal no ve d’un dia, només mancaria aquesta.